Homofòbia

Gener de 2011. La periodista (sic) Cuca García de Vinuesa rep la trucada al programa que dirigeix, “La noche de Cuca”,  d’un homosexual que es mostra il·lusionat per la imminent boda amb la seva parella. Després de negar-li la possibilitat de que pugui dedicar una cançó,  – fet que no és  habitual ja que forma part del guió del programa -, li obsequia amb un discurs moralista: “no juegues con la vida, ni con el amor, ni con las cosas de la vida y espero que tu vida sea de verdad, que te la tomes en serio (…) que te tomes a la vida y a las personas en serio”. És ben curiós. Aquí, a Catalunya, quan un nen pateix d’una certa escalfor precoç i es toca, hi ha persones que, amb un rostre seriós i preocupat i un to de veu imperatiu, diuen: no et toquis la cuca.

Desembre de 2007. El diari “La opinión” de Tenerife va recollir unes polèmiques  manifestacions de Bernardo Álvarez Afonso, bisbe de l’illa canària. En elles va deixar perles de l’estil “la persona practica (la homosexualidad) como puede practicar el abuso de menores. Lo hace porque le atrae la novedad, una forma de sexualidad distinta” o “mi pensamiento es el de la Iglesia: respeto máximo a la personas. Pero, lógicamente, creo que el fenómeno de la homosexualidad es algo que perjudica a las personas y a la sociedad. A la larga pagaremos las consecuencias como las han pagado otras civilizaciones”.

He parlat amb persones que manifesten opinions semblants i les argumentacions resulten, com a mínim, curioses. Són contràries a l’homosexualitat perquè segons elles “no és natural”. Es a dir, la ciència no ha demostrat les seves causes biològiques i, en conseqüència, té una arrel cultural. M’agrada molt aquest argument perquè, aleshores, si la ciència no ha demostrat l’existència de Déu, totes les religions han fet el ridícul durant molts segles. Ah, és clar: la fe. Ens diuen que la fe no és innata i que es tradueix en creure cegament en alguna cosa sense tenir proves de la seva existència. D’acord. Però no estem jugant al mateix joc amb diferents regles? S’invalida l’arrel científica d’un tipus de sexualitat que ha existit des d’antuvi i, en canvi, es repeteix fins a l’extenuació que la fe és un acte sobrenatural realitzat per gràcia divina. Una afirmació molt i molt científica. A més a més, si hi ha una manifestació en la nostra societat que té un origen clarament cultural és la religió. Confesso no gaudir de gaires coneixements científics però puc afirmar que no existeix el gen cristià, musulmà o budista. Davant de l’etern debat entre ciència i religió, acabaré dient el mateix que Woody Allen: “m’estimo més l’aire condicionat que al Papa”.

Crec que ja va sent hora de diferenciar  el què pertany a l’esfera privada i a la intimitat, del que neix en un espai públic i que, en conseqüència, ha de ser negociable. La sexualitat, l’afectivitat o les creences religioses són filles directes de la intimitat i, com a tals, formen part d’un joc privat que no ha de suposar cap pacte o, el que és pitjor, cap rebuig social, sempre que no es perjudiqui a tercers. Tenim por a la diferència o a tot allò que no acabem d’entendre, però quan aquesta por es transforma en una mena de dictadura que persegueix a qui creu en models de família diferents del tradicional o en vessants, potser minoritàries però reals, d’un altre caire de sexualitat i/o amor, ens equivoquem radicalment.

Un altre dels arguments empleats per qui s’abona a l’homofòbia consisteix en afirmar que el món s’acabaria si tots practiquéssim l’homosexualitat. Posats a ser demagògics, he de dir que tinc la impressió que d’aquesta apocalíptica tasca s’haurà encarregat abans la intolerància.

En definitiva, m’agradaria recordar a aquestes persones que tant mal fan als vertaders cristians una altre frase del genial Woody Allen. Ell diu que el cristianisme és com una tarja de crèdit: gaudeix ara i paga demà.

Quant a Àlex

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.