Carta a José María Aznar

Estimat, o no, José María Aznar:

No t’escric perquè m’hagi assabentat que t’ha fitxat Endesa i que cobraràs més de 200.000 euros a l’any. No et preocupis. No et demanaré que m’ajudis a pagar la meva hipoteca. Tampoc goso posar-me en contacte amb tu perquè em preocupi l’estat del teu bigoti, que ja no sé si és que vols deixar-te’l curt o és que t’has menjat alguna cosa en mal estat. Oi, que m’entens Romeo?

El motiu d’aquesta carta és que et trobo una mica descentrat. M’imagino que les teves múltiples obligacions t’estressen fins al punt de perdre el nord. És fàcil pensar que, després d’envair països, mentir a tot un país amb dos-cents morts a l’esquena i jugar a fer-se fotos amb l’amic americà, el joc de la petanca que practiquen els jubilats com tu et deu semblar una activitat avorrida. I clar, com el teu estimat Real Madrid és poc menys que Betty la fea, en comparació a la bellesa del Barça, i no pots ni disfrutar del futbol, t’agrada treure el caparró de tant en tant per escampar merda amb ventilador, no sigui que la gent s’oblidi de tu.

Encara recordo quan el govern va encetar una campanya per evitar els accidents de trànsit i tu, suposo que després d’un bon dinar amb molt de vi, vas pronunciar unes paraules que resumeixen la teva forma de ser: quién te ha dicho a ti las copas de vino que tengo o no de beber. Déjame que las beba tranquila (sic) mientras no ponga en riesgo a nadie, ni bi, ni bi, ni haga daño a los demás”. Això del “ni bi, ni bi” és el preludi de la fase “exaltació de l’amistat” que tota persona experimenta quan practica l’aixecament de porró. L’únic que desitjo és que quan condueixis mamat i et sentis la persona més lliure del món no matis a ningú.

També m’han deixat esmaperdut les teves declaracions sobre el model d’Estat a Espanya. Has manifestat sense por de fer el ridícul que “España no da para tener 17 instituciones que hacen las mismas cosas, no podemos sostenerlo”. Anem a pams. Però espera perquè posaré abans la sintonia de Barrio Sésamo a fi de que entris en situació. T’ho explicaré com si tinguessis dos anys. Les 17 autonomies no fan les mateixes coses. L’autonomia de Madrid administra Madrid. La de Galícia ho fa amb la de Galícia. La d’Andalusia administra els interessos dels andalusos. I així amb la resta. Bé, menys amb els catalans. A nosaltres ens administra el Tribunal Constitucional. M’has entès o t’ho explico amb pomes? A més a més, si tant et molesten 17 administracions, com és que hi ha un PP de Catalunya, d’Euskadi, de Galícia, etc, etc? I com és que el Partit Popular governa en diferents CCAA si no creu en elles? I com és que tu mateix vas governar la Comunitat Autònoma de Castella-Lleó i ara amenaces amb tornar a la una, grande y libre? I com és que treballaràs per una empresa que vas privatitzar tu? I com és que Sarkozy té al costat a tota una bellesa i tu t’amorres a la Botella? I com és que aquest darrer acudit és tan dolent?

El que de veritat crec és que no t’agrada l’anonimat. Et vas marxar amb el cap cot perquè en els llibres d’història que en el futur estudiaran els nens hi hauran fotos que il·lustraran el teu govern i que suposo que no t’agradaran. Sortirà la imatge del trio de les Açores, els vagons de tren de l’atemptat del 11M, el chapapote i la boda de la teva filla amb l’amic dels “Gurtel boys”.

Ja ho veus: no vas ser escollit per a la glòria. Cantes bé? Ho dic perquè si vols seguir xutant-te en vena una mica de fama t’aconsello que facis el càsting de Operación Triunfo. Al final, engreixaràs la nòmina de mediocres que van arribar massa lluny, d’il·luminats amb aires de suficiència, de malalts de la síndrome de Forrest Gump. Ja saps el que va dir: la vida es como una caja de bombones, nunca sabes lo que te vas a encontrar. Aquell matí de març, quan creies que el teu partit guanyaria les eleccions, t’ho va recordar. Però, perquè no hi hagi mal rotllo entre tu i jo, t’obsequio amb un altre pensament: tonto es el que dice tonterías.

Atentament, algú que sent vergonya aliena quan veu el teu bigoti de rebaixes i escolta el teu pensament d’home d’estat de tres al quart.

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Carta a José María Aznar
  1. Oriol López ha dit:

    És sorprenent com algú capaç de fer declaracions com aquestes hagi obtingut el recolzament necessari dels votants per arribar a president de l’Estat. Alguna cosa no rutlla.

  2. […] This post was mentioned on Twitter by Amics del Calaix, Oriol López Llauradó. Oriol López Llauradó said: Àlex Ribes: Carta a José María Aznar http://ves.cat/aq3Y #actualitatpolitica #desdelamediterrania […]

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: