Des d’ahir al vespre, els valencians i valencianes ja no poden veure TV3. Benvinguts a l’era digital, l’era de la TDT, de l’alta definició i d’aquí a poc, de les tres dimensions. Però de què serveixen, em pregunto, tots aquests avenços tecnològics, si aquí encara hi ha censura, com en una dictadura? Millor imatge, millor so, mes interacció, millor embolcall; pitjors continguts, menys diversos, més dolents.
La censura d’un canal de televisió per motius polítics és una de les proves més evidents que a Espanya no hi ha democràcia de debò. No sé què és el que hi ha, però democràcia no, per descomptat. Jo, sincerament, em sento insultat cada cop que sento aquesta paraula associada a l’Estat espanyol. Aquí no hi ha democràcia, de cap manera. I el primer pas és aconseguir que tothom se n’adoni, després, la llibertat i la democràcia real, cauran pel seu propi pes. És necessari despertar la ciutadania del somni hipnòtic en què es troba capbussada des de la malnomenada “transició”. És necessari que obri els ulls, que s’alci i que protesti. Si hem de morir, ho hem de fer dempeus i amb el puny ferm.
Bixo.
Molt democràtic impedir que uns ciutadans d’una comunitat autònoma puguin veure la televisió de la comunitat autònoma veïna, no ho veig, jo tampoc. No tenim dret a la informació? De què tenen por?
En alguna ocasió he comentat que la tant aplaudida Transició no va ser més que un tirar endavant procurant que ningú mirés enrera i sobretot que ningú mirés sota les immenses catifes que aquest pais encara guarda.
La Transició va servir per perpetuar determinades maneres de fer de la dreta, maquillades ara amb el nom de democràcia.