És difícil no relacionar l’antidemocràtica, barroera i dictatorial apagada definitiva de TV3 amb el perfil dels responsables. O del màxim responsable: Francisco Camps, el ninot de fira còmic, ninot de falla hiperbòlic i patètic. Mentider patològic. I representant genuí d’una casta dretana autoritària, banal i ancorada en un conservadorisme de barraqueta i escena costumista. A anys llum del liberalisme i el centrisme que prediquen amb una ganyota satisfeta.
Falsos liberals. Molt falsos. D’un cinisme còsmic. Per a ells l’espai col•lectiu és terreny de saqueig econòmic, manà de recursos desviats i malbaratats. Diners procedents de l’esforç comú embrutits, tacats de l’estigma corrupte. I terreny de saqueig cultural i social. Deixant de banda el pervers ús que en fan de RTVV, capítol a banda, al mateix temps que amputen TV3 omplin l’espai catòdic de tedetés infames de tarots, amables festes i tradicions i serveis polítics a la causa. Paradetes insostenibles apuntalades amb diners públics. La resta és material fungible. La discrepància no es tolera: es persegueix i es castiga. Pam a pam. Amb una constància metòdica i despietada capaç de sortejar la nostra castigada capacitat de sorpresa i d’aguantar els embats.
La xarxa bull. Això està bé. Però mentre airegem la nostra indignació convé que no oblidem que el camí de la laminació de les minories es construeix sobre la complicitat o la indiferència de les majories. La impunitat dels vots fa actuar sense complexos, sense miraments i sense fre. O entenem que estem en un estat d’emergència o no farem més que rebre punyades en el mateix punt de l’esòfag. Fins que caiguem rebentats per dintre, farts i cansats. Ho vaig entendre el dia que Esteban González Pons, el cínic de guàrdia, l’aspirant a fallera major, empentava els ciutadans valencians a omplir les places, com a Egipte, exigint un canvi de règim. Es referia a ZP, és clar. Però gràcies per la idea.
Xavier Aliaga
sotalacreueta.blogspot.com
Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.
Des de la Mediterrània 
I el dret a la informació? Per què els ciutadans d’una comunitat autònoma no han de tenir el dret de poder veure si volen la televisió pública de la comunitat autònoma veïna? De què tenen por?
Sembla que el govern del País Valencià està guiat per una ment messiànica que l’empeny cap a una nova creuada, en aquest cas contra tot el que faci olor de català.
Aquest home em posa nerviós. Quan el veig per la tele amb aquell fals somriure que sempre porta posat, no l’entenc.
No ho entenc i em sembla intolerable.
El que passa és que, en primer lloc, als que els ha de sembla que això no és de rebut, que és impossible de tolerar, és als ciutadans de la seva comunitat. Els que el voten reiteradament.
Poden veure teles en francès, en anglès o en àrab, però no pas en català. Qui ho pot explicar?
Aquestes coses són difícils d’entendre des de dintre mateix del País… O siga que des de fora, per a què… En aquest cas hi ha una barreja de control mediàtic i de satisfacció a la seua massa social. Tot molt absurd. Però el tema ideològic de fons és molt més complex. Potser un dia ho expliquem ací mateix.