De manars i garrotades

Manifestació Som Una Nació, Nosaltres Decidim! 47, de Merche PérezEl preu que es paga per a viure.
El preu que es paga per a viure.
Quan més pobre ix més car.
Quan més ric el preu és lliure.
Pots pagar o no pagar.
Per a pagar o no pagar.
Quan més pobre, ix més car.

Com que la cançó és per a viure.
Com que la cançó és per a viure.
No volem violentar.
Ni en la solfa ni en l’escriure.
Als qui ens han de perdonar.
Als qui ens han de perdonar.
No volem violentar.

Qui perdona certes coses.
Qui perdona certes coses.
Té la vara del manar.
I depèn de com et poses.
Més o menys t’ha de pegar.
Més o menys t’ha de pegar.
Qui perdona certes coses.

De manars i garrotades.
De manars i garrotades.
Ja n’estem fins dalt del cap.
I amb aquestes “valencianes”.
Ens volem manifestar.
Ens volem manifestar.
Ja n’estem fins dalt del cap.

I ara per acabar.
I ara per acabar.
Demanaré l’amnistia.
La justícia i llibertat.
I el dret a l’autonomia.
Oïu-nos en alegria.
Verge dels Desemparats.

Lletra : Ovidi Montllor
Música : Popular Valenciana (Valencianes de l’U i el Dos)

L’Ovidi Montllor (1942-1995) ens parlava en la cançó anterior, De manars i garrotades, de les diferències entre rics i pobres, del poder exercit amb mà dura, de la censura i de la repressió, i acaba amb unes reivindicacions. Per contextualitzar la cançó, cal tenir en compte que és del 1977, sortint de la dictadura i lluitant per aconseguir la democràcia. Com podeu veure, a la lletra de la cançó, en aquell moment, encara es demanava l’autonomia. Ara, decebuts de l’autonomia de pa sucat amb oli que tenim, i després que el Tribunal Constitucional deixés les coses clares, demanem directament la independència. Podeu escoltar aquesta cançó al disc al qual dóna nom, De manars i garrotades (1977), i també a:

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Altres
%d bloggers like this: