Mourinho i les Ucronies

Al seu assaig de 1991, Plausible Worlds: Possibility and Understanding in History and the Social Sciences, el professor de sociologia a la Universitat de Cambridge, Geoffrey Hawthorn, va exposar la teoria del Punts Jumbar. Aquests són punts d’inflexió que determinen que alguns successos prenguin un camí diferent al real històric. Es tracta d’un concepte emprat per molts autors de ciència ficció ja que aquests punts generen una ucronia; és a dir, una realitat alternativa. I ja sabem que als amants de la ciència ficció ens agrada plantejar l’existència d’altres realitats. Estic segur que molts ens hem qüestionat alguna vegada què hagués passat si els republicans haguessin guanyat la guerra civil, si Hitler hagués vençut als aliats o si els nostres pares no s’haguessin conegut.

Aquestes darreres setmanes, un personatge que s’ha esforçat per irradiar tota l’antipatia i mala llet que un ésser humà pot exterioritzar, ha posat de moda els conceptes de Punt Jumbar i Ucronia. M’estic referint a l’incombustible José Mourinho, entrenador del Reial Madrid. Tal com vaig insinuar en un article anterior aquest individu encaixaria perfectament en el decàleg de manipulador/demagog. Patir amnèsia selectiva, convertir algunes anècdotes en categoria, disfressar la realitat de maniqueisme, fer ús d’elevades dosis d’agressivitat verbal, desviar l’atenció amb més informació i negar l’evidència han estat unes constants en la seva manera de relacionar-se amb la premsa. Però el més sorprenent ha estat la creació d’ucronies que, de mica en mica, han fomentat conductes sectàries en alguns periodistes i aficionats, en una mena d’atac d’histèria colectiva.

És cert que els partits de futbol estan plens de punts Jumbar: una pilota que impacta en el travesser, un fora de joc mal xiulat, una targeta amb un determinat color, unes mans que ningú veu, etc. Quan perds és lògic que el teu cervell comenci a recordar tots els punts Jumbar que podrien haver canviat el signe del partit. Però el que constitueix tota una conducta paranoica és pensar dues coses: que els punts Jumbar sempre et perjudiquen i que sempre existeix una realitat alternativa que tenies predestinada i que l’arbitre t’ha negat. A partir d’aquesta actitud paranoica és realment demagògic o, directament patològic, tot el que es diu des de la capital del regne. Manifestar que si no s’hagués produït l’expulsió de Pepe, Messi no hauria deixat enrere a quatre defenses i no hagués marcat un dels gols més bells i importants que es recorden, constitueix tot un insult a la intel·ligència.

El problema més greu és que moltes persones, en diferents àmbits, semblen disposades a apropiar-se dels punts Jumbar perquè: és que sempre que hi ha dues possibilitats de produir-se un esdeveniment, les seves hipòtesis en les posteriors relacions causa-efecte l’han d’afavorir quan algú pren una decisió? Són les ucronies un instrument que fan servir els demagogs per instal·lar en les ments que conformen l’opinió pública (i també publicada) realitats que mai han existit? Com diria Mourinho: per què?

Àlex Ribes

http://alexribes.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Mourinho i les Ucronies
  1. Oriol López ha dit:

    Trobo molt encertada aquesta combinació de ‘frase visual’ i article.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: