A la cançó A la taverna del mar, en Lluís Llach ens adverteix del perill de deixar passar les oportunitats de gaudi que ens ofereix la vida, de postposar la realització dels nostres somnis i dels nostres desitjos.
Ens parla d’un vell: “A la taverna del Mar hi seu un vell, amb el cap blanquinós, deixat anar; té el diari al davant perquè ningú no li fa companyia… És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota. És vell, prou que ho sent cada instant que plora. És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho”.
El seu cos ha envellit i ja no és objecte de desig: “Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos… que ja no pot donar l’antiga frescor d’aquella bellesa que tenia”.
Sap que ha deixat passar les ocasions de gaudi sense aprofitar-les: “sap que el temps ha passat sense cap goig… I se’n recorda del seny, el mentider, com el seny que li va fer aquest infern, quan a cada desig li deia: -demà tindràs temps encara… I fa memòria del plaer que va frenar, cada albada de goig que es va negar, cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys”.
Podeu escoltar-la a:
La cançó A la taverna del mar és una adaptació del poema de Konstantinos Kavafis (Alexandria 1863-1933) titulat Un vell, que en la traducció que en fa en Joan Ferraté en el seu llibre Vuitanta-vuit poemes de Cavafis diu així:
Al cafè sorollós, a dins, hi seu un vell
amb el cap cot damunt la taula. Davant d’ell
té el diari, i ningú no li fa companyia.Sent el menyspreu que inspira el seu cos envilit
i pensa, al cap dels anys, que a penes ha gaudit
de quan tenia enginy, bellesa i vigoria.Ja ho sap, que s’ha fet vell; prou que ho nota i que ho veu.
I és com si fos ahir, que era un galifardeu.
Quin interval més curt! Que curt li sembla, ara!Comprèn fins a quin punt el Seny l’ha ensarronat,
el mentider, a qui ell es confià -l’orat!-,
que li deia: «Demà. Tens molt de temps, encara».Rememora els impulsos que reprimí, la por
i el goig sacrificat. I cada ocasió
perduda ara fa escarn de tan folla prudència.… Però, de tant rumiar, tant recordar,
el vell s’ha marejat. I es deixa adormissar,
recolzat a la taula, fins que perd consciència.Konstantinos Kavafis
Versió catalana d’en Joan Ferraté
Si deixem el plaer per a demà, potser quan arribi demà ja no serem a temps de gaudir-ne.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
La prudència de vegades juga en la nostra contra. Ser imprudent pot ser tant poc recomanable com ser-ho massa.
Una part del difícil art de viure suposo que està en trobar el punt just entre la prudència i l’agosarament.