La balada de la garsa i l’esmerla

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vist una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il·lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:
-Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l’amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d’aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir.

Joan Roís de Corella

Els versos anteriors, corresponents a la Balada de la garsa i l’esmerla de Joan Roís de Corella (1435-1497), són una de les joies de la poesia trobadoresca i mostren el nivell que aquesta va assolir en llengua catalana de la mà de poetes com l’esmentat.  Podeu escoltar-la cantada per Josep Tero en el seu disc Sal (2001).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “La balada de la garsa i l’esmerla
  1. Tomàs ha dit:

    Ha estat agradable i interessant llegir en català medieval. Bona aportació.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: