La noia rossa que treballa als aspis espera un fill per la tardor. Passeja un ventre heroic i té els peus tan inflats que s’ha hagut d’estripar les espardenyes. Ara treballa amb pena i cada tarda se sent mig defallir…
Arxiu del Blog
La balada de la garsa i l’esmerla
Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vist una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest,…
Tagged with: amor, Balada, Balada de la garsa i l'esmerla, esmerla, garsa, Joan Roís de Corella, Josep Tero, poesia, Sal
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Balada
He fugit amunt, amunt, amb la meva enamorada. Quan la mort vindrà a trucar el silenci li dirà: ja són fora. Alçarà, vençuda, els ulls cap a la muntanya esquerpa. Un mantell el sol ponent teixirà, de roig ardent, per…
Des de la Mediterrània 