Jo no vaig estar qui es va tirar aquell pet!

SATISFACCIÓ QUE DONÀ L’AUTOR HAVENT-LI SENS MOTIU LLEVAT UN FALS TESTIMONI, CULPANT EL SEU CUL D’INDECENT, PERQUÈ S’OÍ UN PET

Versos brutsCul lo més desgraciat
que es contarà en llengües fresques
en les històries culesques;
quin lance tan apretat!
Tu, veure’t menospreciat?
Tu, veure’t avergonyit?
Tu, que sempre has adquirit
la fama de cul prudent,
t’agreguen la de pudent,
i sense haver delinquit?

I d’aquell susto impensat
estant tu, cul innocent,
tots en el mateix moment
la culpa t’han aplicat?
Estàs molt mal opinat,
i la causa ignoro jo
perquè així sense raó
caigas en tal impostura,
com si fossis per ventura,
algun cul de convicció!

Tu que ets un cul avesat
a restrenye’t si t’obliga,
i ets, si no està mal que ho diga,
com una pinya cerrat;
tu hauràs comès tal maldat
d’obrir les portes en sec?
Repeteixo que no ho crec
ni pot ser tal insolència,
perquè la teva prudència
de petit que la conec.

En una sala tancada,
plena de nimfes hermoses
que, aplicades i industrioses
dava goig de ser mirada,
S’oí una gran tronada…
D’on sortí? Això és ignorat;
sols a n’a tu t’han culpat,
cul, sempre el més innocent…
Al davant de tanta gent
no ets tu qui s’és afluixat.

Josep Robrenyo

El poema anterior, de Josep Robrenyo (1783-1838), forma part del recull Versos bruts. Pomell de poesies escatològiques (1989), d’Empar Pérez-Cors, que té l’interès d’aplegar poemes molt diversos que habitualment són bandejats d’altres reculls, precisament pel seu caràcter escatològic.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: