De què va, la Irene?

Els nacionalistes espanyols tenen clara la prioritat d’acabar pels mitjans que sigui amb la llengua catalana. Se n’estan sortint prou bé al País Valencià, on tenen guanyada la batalla política, i a les Illes; i a Catalunya, on ho tindrien més difícil recorrent només als mecanismes que els ofereix el sistema democràtic, se serveixen dels peons del sistema judicial posat també al seu servei. Ni les sentència del Constitucional, ni la del Tribunal Suprem, ni ara la del TSJC no tenen res a veure amb procediments jurídics ni en el compliment de la llei, sinó en l’estratègia política dels nacionalistes espanyols més radicals quan van constatar que per eradicar la llengua catalana com han fet al País Valencià no podien esperar que el resultat a les urnes els fos més favorable.

Per això sorprèn que la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, respongui a la interlocutòria del TSJC dient que hi presentaran recurs i que demostraran la idoneïtat del sistema educatiu català. Ells tenen tot el poder per a imposar la seva llei; i allà on la llei democràticament no s’ajusta als seus interessos polítics, simplement invaliden la llei o se la salten a la torera. El Govern català sap perfectament que, en les actuals circumstàncies polítiques en què el nacionalisme espanyol està desbocat en la recentralització de l’Estat, perdrà tots els recursos. Tant li fa que els sistema d’immersió lingüística ja hagués passat en reiterades ocasions pel sedàs del Tribunal Constitucional i d’altres instàncies judicials, o que vingui avalat pels organismes internacionals, ara l’estratègia dels nacionalistes espanyols és tota una altra. Han vist els bons resultats que els ha donat a València, on s’han incomplert impunement totes les lleis inclòs el propi Estatut Valencià, i estan disposats a emprendre la batalla final contra la llengua catalana a l’únic reducte on encara resistia.

I sorprèn encara més que la Consellera basi la seva innocent (o fingida) confiança en el l’argument que està demostrat que el sistema educatiu català ha funcionat molt correctament fins ara, compleix l’objectiu teòricament constitucional i estatutari (com no passa al País Valencià) que els alumnes acabin l’escolarització amb un coneixement adequat d’ambdues llengües oficials, i garanteix una perfecta convivència i cohesió social. Però si precisament el seu objectiu és atacar i destruir tot això! La Irene està reforçant amb aquests arguments la seva motivació per continuar per aquest camí.

Deixem-nos d’històries. El preu de romandre dins de l’Estat espanyol és, a part de l’espoli econòmic, l’anihilació de la nostra llengua i de la nostra cultura. Amb la llei o en contra de la llei, ells tenen tot el poder per a fer-ho.

Josep Romeu

http://blocdejosepromeu.blogspot.com/

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “De què va, la Irene?
  1. rbkota33 ha dit:

    He apoyado la petición Volem una educació a Catalunya amb el català com a llengua vehicular. – http://bit.ly/oeJwWK

  2. Oriol López ha dit:

    Crec que, com diu en Josep Romeu en el seu article, deixem-nos d’històries, no hem de suplicar als que volen anihilar-nos que no ho facin encara. Tan sols pot provocar que se’n riguin una estona, abans de fer-ho. Ja ens han dit una i altra vegada, oficialment, fins i tot, molts cops, el què en pensen de nosaltres i el que volen, que estem sords? El que hem de fer és independitzar-nos d’Espanya d’una vegada. I els partits polítics que no vagin en aquesta direcció són còmplices del nostre anihilament, facin el discurs públic que facin.

    • Rebeca Torres ha dit:

      Oriol, tens raó, la independència és un dret que pot exercir-se sense afectar la decisió unànime i lliure de qui així ho desitgi, els catalans mereixen respecte i reconeixement a nivell mundial.

      • Oriol López ha dit:

        Veurem què en sortirà de tot plegat. Des de l’Estat espanyol, a part d’escanyar-nos econòmicament amb l’espoli fiscal, cada cop ens posen més contra les cordes, fent insostenible que Catalunya pugui continuar formant part integrant d’Espanya, o ens suïcidem com a poble, o ens independitzem, com han fet molts altres pobles a Europa darrerament.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: