Cafè, de Cédric, Flickr
Deixem-ho ben clar,
jo no volia que fóssim amics
ni prendre un cafè a mitja tarda,
mentre tu parlaves de tu
i jo t’escoltava;jo volia parlar de nosaltres
mentre el cafè fumejava,
i arribat el silenci
prendre’t a tu,
a mitja tarda.Tomeu Fiol i Núñez
El poema anterior, de Tomeu Fiol, porta per títol Cafè amarg.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia.
Sembla que les dues persones tenien expectatives diferents.
Aquestes coses passen, de vegades.
una petita joia. l’he aprofitat unes quantes vegades…gràcies
M’agrada que t’hagi agradat i que t’hagi estat d’utilitat, com dius. Gràcies pel teu comentari.
Simplement… m’agrada!
Com ens explica el poeta, de vegades les coses es giren i no acaben sent el que n’esperàvem. M’agrada que t’hagi agradat. Gràcies per comentar.
Haig de dir que vaig descobrir aquest blog a través de Twitter i que ha estat una agradable sorpresa.
Gràcies per ser-hi!
Gràcies a tu per llegir-nos i per participar amb els teus comentaris.