Cafè, de Cédric, Flickr
Deixem-ho ben clar,
jo no volia que fóssim amics
ni prendre un cafè a mitja tarda,
mentre tu parlaves de tu
i jo t’escoltava;jo volia parlar de nosaltres
mentre el cafè fumejava,
i arribat el silenci
prendre’t a tu,
a mitja tarda.Tomeu Fiol i Núñez
El poema anterior, de Tomeu Fiol, porta per títol Cafè amarg.
Oriol López
Sembla que les dues persones tenien expectatives diferents.
Aquestes coses passen, de vegades.
una petita joia. l’he aprofitat unes quantes vegades…gràcies
M’agrada que t’hagi agradat i que t’hagi estat d’utilitat, com dius. Gràcies pel teu comentari.
Simplement… m’agrada!
Com ens explica el poeta, de vegades les coses es giren i no acaben sent el que n’esperàvem. M’agrada que t’hagi agradat. Gràcies per comentar.
Haig de dir que vaig descobrir aquest blog a través de Twitter i que ha estat una agradable sorpresa.
Gràcies per ser-hi!
Gràcies a tu per llegir-nos i per participar amb els teus comentaris.