Avicenna

"Samarkant Registan Ulugbek Avicenna (Ibn Sina) en andere wetenschappers", Jasper van Osnabrugge, Flickr

“Samarkant Registan Ulugbek Avicenna (Ibn Sina) en andere wetenschappers”, Jasper van Osnabrugge, Flickr

Muhamed S. Assimov ens introdueix la figura d’Avicenna (980-1037) al seu article “Avicenna, un esperit universal”:

Abu Ali al-Husayn ibn Sina, conegut a Occident amb el nom d’Avicenna [….] figura entre els personatges més extraordinaris de la història de la civilització: filòsof de saviesa enciclopèdica, científic i investigador, teòric eminent de la medicina i coneixedor de la pràctica clínica, poeta i músic, gran visir (primer ministre), més tard presidiari carregat de cadenes, viatger incansable que recorregué vastes regions de l’Àsia central i de Pèrsia, i alhora autor d’una obra monumental que abasta quasi totes les esferes del coneixement del seu temps. Aquest gran pensador també fou un home la rectitud i la noblesa del qual feren néixer moltes llegendes que s’han conservat fins ara […] Nascut el 980 […] A setze anys tenia uns coneixements de medicina tan complets, que hom li encomanà l’atenció de la salut de l’emir mateix de Bukhara, la guarició del qual obrí al jove metge les portes de la cèlebre biblioteca de l’emir, coneguda amb el nom de «santuari de la saviesa» […] Si hom té en compte la relativa brevetat de la vida d’Avicenna (57 anys), pot dir que es tracta d’un cas de creació titànica…, li són atribuïts 456 llibres en àrab i 23 en persa […] hi ha uns 160 títols d’ell que ens han arribat fins a nosaltres […].
La seva gran obra Cànon de medicina és una síntesi extraordinària dels coneixements mèdics de l’època. Es tracta d’una autèntica enciclopèdia on hi ha consignats els descobriments dels metges grecs, indis, perses i àrabs més eminents. L’amplitud de criteri de l’autor, el rigor lògic i la frescor del seu pensament, la concisió i la claredat extremes del seu estil, i la manera original amb què escomet els grans problemes tradicionals de la medicina i amb què exposa i resol els problemes nous que sorgien en aquest àmbit fan del Cànon una obra incomparable […] després de la invenció de la impremta de tipus mòbils l’obra d’Avicenna esdevingué rival de la Bíblia en nombre d’edicions i arribà a ocupar el segon lloc dels textos més publicats. I això s’explica perquè no solament hi fa una síntesi magistral de les realitzacions dels seus predecessors, sinó que, a més, enriqueix considerablement la medicina amb els seus propis descobriments i advertiments.
Per exemple, Avicenna és el primer pensador que descriu com cal l’anatomia de l’ull humà; i l’exposició que fa del funcionament d’aquest és força similar a allò que avui sabem del mecanisme de la vista. Ultra això, explicà amb precisió el sistema dels ventricles i de les vàlvules del cor, descriví la verola i el xarampió -unes malalties que no coneixien els metges de la Grècia antiga-, féu una anàlisi de la diabetis que no es diferencia pas gaire de la que féu, vuit centúries més tard, l’especialista anglès Thomas Willis, etc.
Avicenna concebé la hipòtesi que a l’aigua i a l’atmosfera hi ha uns organismes minúsculs que transmeten determinades malalties infeccioses, hipòtesi que fou confirmada el segle XVIII per les observacions de laboratori del científic neerlandès Antonie van Leeuwenhoek (1632-1723), a qui hom atribueix la invenció del miscroscopi […]
A més a més, Avicenna creà tot uns seguit de procediments de diagnòstic. Així, cal esmentar les investigacions relatives a les pulsacions -en trobà 60 variants simples i 30 de complexes-, que la ciència moderna no ha fet sinó perfeccionar, i el mètode de percussió -un diagnòstic de les afeccions internes establert mitjançant cops donats amb el dit al cos del pacient-, que més tard fou redescobert pel metge vienès Leopold Auenbrugger (1772-1809).
Però la importància essencial del Cànon està en el principi de la «causalitat natural», que per a Avicenna no solament era la base de la medicina, sinó de tota la seva activitat científica. És sabut que hom inicià la ciència moderna quan els científics començaren a considerar el món físic no com el reflex d’un altre món diferent, espiritual, sinó com un conjunt de causes i d’efectes naturals, susceptible de ser estudiat per mitjà de l’observació, la investigació i l’experimentació i que es presta a l’elaboració d’hipòtesis noves. Precisament, les obres d’Avicenna orienten el pensament occidental en aquesta direcció, la qual donà origen a la ciència contemporània.
En efecte, si la Grècia antiga havia fet la síntesi dels valors culturals acumulats fins aleshores, amb inclusió dels d’Orient, i si la cultura de l’Imperi Romà havia assimilat elements de l’hel·lenisme i de la ciència dels pobles orientals, al començament de l’edat mitjana és Avicenna qui inicia amb la seva obra un nou moviment cultural que, enriquit per les fonts vivificants del passat, passà d’Orient a Occident.
Després d’haver-se estès per la Península Ibèrica, aquest moviment ateny el sud de França, des d’on contribueix, fins a un cert punt, al desenvolupament del pensament racionalista europeu. És un corrent que pren una gran volada a l’època de les croades; enriquida per l’aportació de la civilització àrab, la cultura greco-llatina torna a ser difosa per Europa. Així, el pensament d’Avicenna esdevé una de les fites fonamentals en el desenvolupament i l’expansió d’una civilització humana única.
La concepció científica -racionalista i analítica- de l’autor del Cànon influeix d’una manera considerable en la formació del pensament europeu […]

El text anterior està extret de l’article anterior de Muhamed S. Assimov va ser publicat al número 32 de l’any 1980 de la revista “El Correu de la Unesco”.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: