Bon cop de penis… perdó, de falç

Aquest matí he llegit al diari ARA la següent notícia: a principis del segle XVII era força popular “Els tres segadors i la dama”, una cançó que descrivia com joves ufanosos baixaven de les muntanyes per segar els camps, i la mestressa, impressionada per la visió de la seva ‘falç’, enviava la criada per acordar una cita. 

Els joves segadors eren força optimistes o fatxendes, pel que fa a la seva potència viril: quan la mestressa els preguntava “quantes garbes n’heu lligades”, ells contestaven que “trenta-vuit o trenta-nou, i a la raia de coranta!”. La mestressa volia més, i el segador li responia que ja “li’n donarem aliment: cop d’ous i botifarra”. Aquesta cançó força pujada de to és l’origen de l’himne nacional de Catalunya.

Ho defensa i n’aporta proves el músic i professor d’etnomusicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Ayats, al llibre “De cançó eròtica a himne nacional” (Avenç).

Si és que els catalans som gent de sang calenta. Ens han donat pel darrera i pel davant tantes vegades, que li hem agafat el gustet a la cosa. Aquesta notícia, però, em preocupa. Ens obliga a analitzar una per una les nostres cançons més populars per trobar dobles sentits? Escriurà Dan Brown la segona part de El codi Da Vinci a partir dels missatges críptics que contenen cançons com Sol, solet? Ens acusarà la caverna mediàtica de pensar únicament en el sexe i en el pacte fiscal, que no és sinó una variant molt antiga d’una pràctica sexual inventada a Grècia? A què es referia Lluís Llach com “l’estaca” en el seu himne particular? I Serrat amb el seu “conillet de vellut”? I quan el grup català Mojinos Escozíos parla del gosset Chow Chow en la seva cançó del mateix nom, quin doble sentit fa servir? Llegim la lletra: mi amiga Luisi se ha comprao un perro de la rasa chow chow 
que tiene un viaje de pelo y es negro como el carbón.
Por eso mi amiga que tiene el chow chow mu negro y muy peluo,
cada ves que lo saca a la calle, se lo quiere tocá to el mundo. Bé… potser aquesta cançó té un missatge més evident.

Tot i així, Espanya podria escriure la lletra definitiva pel seu himne. Ja m’imagino a la selecció espanyola de futbol cantant una cosa semblant a aquesta abans dels partits:

Sexo, sexo.

Sólo pienso en sexo.

Yo soy español

y mola mogollón.

Deixo a la teva imaginació la resta de la cançó. Tens l’apartat de comentaris per si vols ampliar-la.

Àlex Ribes 

http://alexribes.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “Bon cop de penis… perdó, de falç
  1. Ray Coniff ha dit:

    Les cançons populars catalanes sovint tenen càrrega eròtica: “El senyor Ramon empaita les criades…”, “Les nenes maques (…) reguen el seu jardí”, etc. No cal recórrer a les poc subtils cançons que esmentes. En l’himne, podria haver-hi alguna relació falç-fal? (‘Fal·lus’ és un cultisme que el poble no devia pas utilitzar.)

  2. yeagov ha dit:

    Coneixia la versió eròtica dels Segadors, això era molt habitual ja a l’Edat Mitjana, i molt especialment als segles XVII i XVIII on la gent era menys puritana del que se’ns ha volgut fer creure.

  3. Tomàs ha dit:

    Notícia d’impacte. No en sabia res.

    Si és així, realment és molt curiós. Això ens demostra que en aquest món i molt a prop nostre encara resten moltes coses per descobrir.

    Disculpa que no aporti res respecte de l’himne español, però en soc incapaç. No em surt.

  4. Oriol López ha dit:

    El fet que la tradició hagi estat recollida i ens hagi arribat sovint de la mà de persones de moral molt estricta, per dir-ho d’alguna manera, ha fet que càrregues eròtiques, escatològiques o revolucionàries es perdessin sovint pel camí en la tria, però segur que n’hi ha hagut força producció.

  5. Emili Sisquella ha dit:

    Per cert, que el mateix dia que es va fer pública la notícia es va fallar el premi Nèstor Luján de novel·la històrica. Títol del llibre? Bon cop de falç! Ja és casualitat, no?

  6. yeagov ha dit:

    Els nostres avantpassats ens podrien donar lliçons fins i tot en matèria eròtica. I nosaltres pensant que eren gent de misa diària, ai, senyor, senyor…
    Penseu que en obres com el Tirant lo blanc hi ha algunes escenes molt pujades de to.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: