Els cereals són un aliment molt energètic i són fàcils de conservar i, per això, han estat claus per a les principals civilitzacions de l’antigor: el blat i l’ordi, en el cas de les mediterrànies, el sorgo i l’ordi en el de les del golf de Guinea, el blat de moro en el de les d’Amèrica Central, i l’arròs, el mill i el blat, en el de les de gran part del continent asiàtic. Es pot trobar una relació entre el cultiu del cereal en qüestió i la densitat de la població. Les cultures cerealistes han disposat de densitats de població superiors a les caçadores, recol·lectores o agràries no cerealistes i, moltes vegades, això els ha permès també de disposar d’exèrcits nombrosos, que han arrasat les cultures veïnes no cerealistes.
Oriol López
Font: Història del Japó (2011), d’Oriol Junqueras, Dani Madrid, Guillermo Martínez, i Pau Pitarch.
El domini del conreu i el coneixement del clima per la influència que té en les collites, ha estat un tema especialment estratègic en la pujança d’algunes civilitzacions.
I tant, aquest coneixement ha estat sovint decisiu.