Bocamolls a la capital del regne

PRIMERA BOCAMOLL

L’Armageddon és a prop! La fi dels temps truca a la porta! Terelu Campos és portada de l’Interviú! No, no m’he equivocat. És l’Interviú i no la revista “No me he adelgazado, no me preguntes cómo”. Però no ha fet un nu integral. Don’t panic! Guardeu el Primperam! Ha fet una sessió suposadament eròtica on destaquen el seu pentinat de PPija madrilenya i les mitges negres. Però el que més m’ha sorprès han estat dues frases en concret: “me gusta el sexo a deshoras” i “me da cierto morbo convertirme en póster, en mujer de cabina de camionero”.

A què es refereix amb el concepte “sexo a deshoras”? Hi ha un horari establert? I si és així, quan és la happy hour i tens dret a un 2×1? Potser es refereix a que Intereconomía sodomitza cada nit als catalans i que, tot el que no sigui per la nit, és “sexo a deshoras”.

Però la segona frase és encara millor. “Me da cierto morbo convertirme en póster, en mujer de cabina de camionero”. Déu ni d’ho. Qui li ha pres el pel? Qui li ha fet creure que es pot convertir en objecte de desig? D’on surten aquests fums de femme fatale? No obstant, m’ha arribat la informació que ha signat un contracte amb Mattel perquè es faci una Barbie Terelu. També Disney està interessada en afegir-la al seu elenc de princeses. Fins i tot, Campofrío vol que sigui la seva imatge de marca. La nova línia de pernils es dirà Camposfría… però que muy fría. No us ho creieu? Feu bé.

SEGON BOCAMOLL

Recordeu al Bertín Osborne? És un cantant patètic, presentador infame i pensador grotesc que s’ha convertit en un dels símbols intel·lectuals de la dreta espanyola. Ell, Norma Duval i Sánchez-Dragó constitueixen l’avantguarda peperiana. Doncs bé, de la seva boca de señorito andaluz ha sortit la següent perla: “El 15 M es una gilipollez”. No valoraré l’abast de la frase i el menyspreu d’un dels moviments cívics més importants dels darrers anys. L’únic que us demano és que llegiu la lletra d’una de les seves cançons i recordeu que les opinions tenen el valor de qui les formula:

Abrázame amor, abrázame

que todo mi mundo eres tú

y ahora más que nunca estoy enamorado.

Abrázame amor.

Abrázame amor, abrázame

que todo mi mundo eres tú

y ahora más que nunca estoy enamorado.

Abrázame amor.

Abrázame amor, abrázame”.

Ara sí!!! Primperam, si us plau!!! Brghttttdchjn,sñosk”gma.ñqljwl3···###

Uf, demano disculpes. Ja em trobo millor.

Vull acabar amb la definició de Bocamoll que ens proporciona el DIEC: Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra. I ja que estic en el DIEC buscaré Sarcasme: Ironia mordaç. No sé en quina definició em reconec. Ja us ho diré quan em recuperi dels bocamolls de la capital del regne.

Àlex Ribes 

http://alexribes.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
7 comments on “Bocamolls a la capital del regne
  1. yeagov ha dit:

    Després de veure a la Terelu “despullada” no he pogut dormir bé, he tingut malsons terribles, vaig creure que havia menjat alguna cosa caducada. Que li ha passat a l’Interviu?. Tan malament està la cosa que han de treure la Terelu “¿es que tu nunca te equivocas?” Campos “despullada”?.
    Bertín Osborne intel·lectual?. Ah, si, és veritat, treballa a l’emissora de televisió dels intel·lectuals de la dreta de la Carpetovetònia Interior. He buscat al diccionari el terme intel·lectual i Bertín Osborne no m’encaixa en la definició, dec tenir el diccionari desactualitzat.

  2. Oriol López ha dit:

    Quins personatges…

  3. Maria Boix ha dit:

    Àlex, no a tots us agrada el mateix i molts bavegen per qualsevol dona i encara més, si no hi ha roba que interfereixi. T’ho dic per experiència, no sóc d’ensenyar però quan vaig escotada (sense exagerar, no és el meu estil) i m’ajupo, tots els homes que hi ha a la vora em miren el pits (i no són cap gran meravella), és instintiu. Quant ha cobrat aquesta dona per aquesta foto? La veritat que ja no em queia gaire bé, però, després de la segona frase…
    Respecte a l’altre, del PP havia de ser! Per cert, la lletra és… variada?

  4. Àlex Ribes ha dit:

    Tenia por que no s’interpretés bé aquest article. Jo no critico que la gent s’exhibeixi perquè, en certa manera, tots ens exhibim d’una manera o una altra. Però, potser tinc massa desenvolupat el sentit del ridícul i sento una mica de vergonya aliena quan veig a persones que exhibeixen talents o virtuts de discutible validesa (tot i que la bellesa és un concepte molt subjectiu). És el que em succeeix davant d’aquests programes de televisió on surten frikys que creuen que canten bé. La primera pregunta que em faig és: calia? I la segona és: qui t’ha enganyat perquè ho facis? Et prometo que la meva llista de mancances és molt àmplia. I sempre penso si realment arribo a un cert nivell en els projectes que enceto. Ja sé que ningú és perfecte però crec que a vegades ens podríem estalviar segons quines exhibicions. En el cas de la Terelu (com en altres casos) em sorprèn aquest afany de sentir-se el pastís en un aniversari o la núvia en una boda. Potser estic equivocat ,però moltes vegades tenim la imatge que projectem i si fas segons quines coses després no et queixis si et veuen d’aquella manera. Tampoc vull que el meu article s’interpreti en clau masclista. Si fos un noi continuaria pensant el mateix.
    A mi ella em cau molt malament. Suposo que no cal dir-ho. Respecte a les xifres del que ha cobrat. He llegit que de 10.000 a 30.000 euros.
    La lletra de Bertín? No és Neruda o Benedetti, obviament.

  5. Maria Boix ha dit:

    M’acostuma a passar, no em sé explicar! Jo em referia a aquesta frase: Qui li ha fet creure que es pot convertir en objecte de desig? En el cas d’aquesta dona i per la quantitat que dius, és una manera fàcil de guanyar molts diners (fàcil si no tens vergonya ni sentit de ridícul). Aquesta dona, no la conec gaire (he estat molts anys sense saber res del món), també em cau malament, trobo que és simple i pàmfila. Per a mi, totes aquestes em semblen més putes que les putes, venen la seva vida a les revistes i programes de televisió. No tenen decència ni sentit del ridícul, però les butxaques ben plenes. Respecte a la lletra de l'”altre” era una ironia.

    D’altra banda, de mancances en tenim tots, la perfecció no existeix i és bo intentar millorar-nos, però com fan aquesta gent (el ridícul), no cal. Són gent buida, que no tenen àvia i que s’han topat amb tots els hipòcrites del món.

  6. voro monjo ha dit:

    Em reconforta pensar. M’allunya de les tentacions sensuals. Fa temps que soc una joguina en mans del desig trontollant de la meva esposa. I m’agrada formar part del seu joc erotic. He depres a ser humil i esperar, talment han fet les dones del mon al llarg de milers d’anys. Ara em toca a mi no decidir el moment oportu d’actuar. Ella es mostra amb un esplendor que m’enlluerna i jojo caic irremisiblement sempre, al parany del seu abrac. Que hi puc fer, si no trobo cura d’aquest comdemnat desig que em persegueix des del temps de les revistetes porno de l’adolescencia, fa uns quants anys?

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: