Com a successor del seu pare, Amenhotep III, i desè faraó de la dinastia XVIII, Amenhotep IV pujà al tron perquè el seu germà gran, Tutmosis, el príncep regent, morí inesperadament. El nou faraó adoptà en un primer moment [….], igual que els seus predecessors, les nombroses divinitats d’Egipte, entre elles el déu del Sol amb cap de falcó. Malgrat tot, durant el seu tercer any de regnat ordenà construir un nou temple per al déu Aton, el déu de la llum amb forma de disc solar, que va batejar amb el nom programàtic d’«Aton ha estat trobat». El mateix any celebrà una festa de commemoració per a sí mateix i per al nou déu «trobat». L’any següent es col·locà el déu Aton al cap de totes les altres divinitats […].
El cinquè any de regnat, el faraó va fer encara un pas més enllà i canvià el seu nom de naixement pel nom d’Akhenaton. Addicionalment, Aton ja no només era el «primer» dels déus, sinó que es va convertir en l’únic déu. D’aquesta forma, Akhenaton va deslligar-se radicalment de la tradició espiritual egípcia: abolí l’adoració de la resta de divinitats i prohibí el seu culte als temples. A tot el país es van esborrar a cop de martell en especial les imatges i el nom de l’odiat antic déu de l’Estat, Amon, i es van destruir les seves estàtues. Aton es presentava en forma de Sol, visible per a tothom, en aquesta vida. Se l’adorava a l’aire lliure i no precisava d’una imatge de culte, doncs es trobava sempre present. Durant la nit desapareixia i en aixecar-se l’endemà creava el món cada dia de nou. […] El faraó havia «trobat» Aton i ell era l’únic que el reconeixia i que podia portar-li ofrenes. La seva família l’acompanyava durant les cerimònies de culte i Nefertiti representava l’oposat femení del «fill del déu» Akhenaton.
Per tal que el nou déu pogués ser venerat sense la molesta presència dels déus abolits i els seus temples, Akhenaton fundà a l’Egipte Mitjà una nova capital, Akhetaton, l’actual Tell el-Amarna. Allà ordenà construir palaus i temples, així com la seva tomba al veí desert oriental.
El faraó només va poder realitzar sense traves el seu programa de reforma perquè ell sol tenia el control sobre l’autoritat armada. […]. Si bé es coneixen poques expedicions bèl·liques durant el seu regnat, a les representacions s’hi veuen molt sovint les forces militars del faraó, i sobretot, la tropa de carros de guerra. Per això, alguns experts suposen que Akhenaton fundà una espècie de dictadura militar per tal d’imposar la seva teocràcia.
[…]
A partir del dotzè any de regnat d’Akhenaton escassegen les fonts referents al faraó. A Amarna s’hi van trobar parts del seu equipament funerari. Però degut a la falta d’informació al respecte, no està clara ni la causa de la seva mort ni el lloc on es van sepultar les seves restes mortals.
Autor: Walter M. Weiss
El text anterior en el qual s’explica com el regnat del faraó Akhenaton (segle XIV aC) va significar un període d’intolerància monoteista per a l’Antic Egipte, correspon a uns fragments de l’article Akhenaton-Visionari i reformador, que forma part del llibre Tutankhamon. La tomba i els seus tresors, de Walter M. Weiss, publicat el 2009 com a catàleg de l’exposició que portà el mateix nom i que es va fer al Museu Marítim de les Drassanes de Barcelona.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 