‘Apèndix city’: Pau Vadell

Pau Vadell i Vallbona (Calonge, 1984) el vaig conèixer a una d’aquelles trobades de joves escriptors a Gandia a les quals m’endollaven per manca de quòrum de narradors menors de 35. Fins i tot així, fent màniga ampla, els poetes eren majoria molt majoritària, molts amb els primers poemes editats al recull Pedra foguera. Poesia jove dels Països Catalans (Documenta Balear, 2008). Recull agosarat, com quasi tots, perquè no hi eren tots els que sí i hi figuraven alguns que francament no. Coses del directe.

Vadell, qui em va caure bé des del principi, tot i que vaig tardar un món en descodificar el seu acceleradíssim oriental baleàric (no l’acabava d’entendre però em feia riure, tot just el contrari que Francisco Camps: l’entenia perfectament i per això no em feia ni mica de gràcia), era un dels poetes que prometia. I la predicció de l’oracle s’ha complit. Un dels seus darrers parts amb dolor és Apèndix city (Documenta Balear, 2010), un insubornable fresc entre la poesia, la prosa poètica corrosiva i el perbocat literari al voltant de l’espai urbà i els seus incomprensibles habitants. L’ira dels déus desbocada. Festival de titelles i penis sense cabota. Gintònic de sosa càustica.

Poemari (o el que siga) amb sentit de l’oralitat, prest per ser vessat sobre espectadors-oients. Però sense oblidar el lector del format llibre: acompanyant els textos, un curós disseny visual. Una mostra d’aquell Apèndix City la teniu ací baix.

VENTRE DE LLUM


Llums.
La vexació d’un cos que s’expandeix.


(No vol romandre atordit i afartat de carn al peu d’una farola. Vol trobar-se les arrugues dels collons, planxar-se els pèls; vol veure-hi clar. Somia en matricular-se el cul amb tinta japonesa, però es troba torbat i totalment perdut enmig de la fauna salvatge d’aquesta ciutat-ventre. Barcelona no fa mai la digestió, sempre està prenyada. Orientals venen cerveses que una màfia els proporciona sense pagar cap impost d’importació. Contenidors vermells, tacats de sang, que esperen ser beguts i succionats al port de mercaderies.)


Llums
Cementeri de muntanya, ciutat obscura que fa la mar.


(…)


Llums
Llims groguencs que ragen de la boca d’un condemnat d’urbs.


(Morirà al carrer, aparcat a la mercè d’una farola, esperonant i esperant que alguna ànima impecable se’n temi de la seva dissort. Ningú no se n’adona de la subllum de les seves pupil·les, de la balenada blanca del seu estómac.)

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Altres
2 comments on “‘Apèndix city’: Pau Vadell
  1. Oriol López ha dit:

    Un autor que encara no coneixia, gràcies per la ressenya.

  2. xavieraliaga ha dit:

    Bé, m’havia compromés a portar ací alguns autors menys coneguts. No tot ha de ser Cabré & Company.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: