Aparcar és una missió impossible

Treure’s el carnet de conduir constitueix un dels ritus iniciàtics més evidents del món occidental. És en aquest procés on la solitud es fa més evident, amb l’afegit que, un cop iniciat, pots arribar a un punt de no retorn. Ja no importa les vegades que has fet l’examen (que poden ser realment un munt) sinó que el que et mou és el simple orgull. Tots coneixem a persones que l’únic que han llegit és l’etiqueta del xampú per a les quals l’examen teòric és poc menys que un repte impossible. Però allà segueixen, fent tests i més tests, obsessionades amb mides, distàncies i senyals, veient la vida en opcions: a) ho deixo, b) continuo c) em compro una bici d) agafo el metro perquè mantenir un cotxe és car.

Però, un cop aprovada la teoria, és hora d’endinsar-se en el submón de les pràctiques. Hores i més hores al volant d’un cotxe que no es teu, on a vegades els pedals van sols per cortesia del professor, amb converses estranyes del tipus “párate ahí que voy a hacer una primitiva” i, sobretot, amb l’estomac tancat, inhabilitat per rebre cap aliment una hora abans de fer la corresponent pràctica. I les anècdotes… que si un cotxe d’autoescola va atropellar a Montjuïc a un cavall de la guàrdia urbana, que si l’examinador anava borratxo, que hi ha un noi que ha pujat trenta vegades a examinar-se, que han sorgit matrimonis de la relació professor-alumna… La meitat de les anècdotes segurament són falses però omplen de llegendes urbanes l’experiència.

I, durant les pràctiques, el pitjor moment per a molts és el de l’aparcament. És en aquest instant quan tota la geometria que has aprés a l’escola no et serveix de res. El primer gir i el segon gir seran dos moviments que requeriran un màxim rendiment del teu processador mental. Però, el que desconeixes és que, quan estàs aprenent, els cotxes on has d’encaixar el teu i la vorera es mouen. Sí, amics, es mouen com si estiguessis dins de Poltergeist. És llavors quan, no saps com, però deixes el teu cotxe completament immobilitzat entre el de davant i la vorada. I, el teu Tetris particular t’obsessiona. Et fixes en altres conductors quan aparquen i penses que és fàcil. Però estàs equivocat. Si vols una prova, has de veure el petit vídeo que he editat. Aparcar és, a vegades, una missió impossible.

Àlex Ribes 

http://alexribes.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Aparcar és una missió impossible
  1. Oriol López ha dit:

    Sí, com evidencia el vídeo, aparcar és una tasca de precisió, que tan sols alguns especialistes poden executar correctament. No és fàcil…

  2. Tomàs ha dit:

    Molt divertit el vídeo. M’ha encantat aquella part en que el conductor d’un altre cotxe, cansat d’esperar, surt del seu i aparcar l’altre vehicle, torna al seu cotxe i marxa tranquil•lament.

    Aparcar no és d’una especial dificultat per a mi. Ara bé, en alguna ocasió he hagut de fer més intents dels normals per poder deixar el cotxe de manera decent. I també en alguna ocasió m’he rendit i he anat a buscar un altre lloc on aparcar.

  3. yeagov ha dit:

    És un tema que conec professionalment. El primer cas hi havia espai més que suficient per aparcar, en el segon cas ja es veia que que el monovolumen no hi cabia. El tercer cas és sorprenent que no sigui capaç de ficar el cotxe, té un espai enorme. Quart cas: aquell cotxe és massa llarg, hi ha espai per un cotxe petit del tipus twingo.
    Per a mi aparcar és fàcil perquè treballo aparcant cotxes, les escenes del vídeo em fan riure perquè veig moltes vegades a gent que és totalment negada fent la maniobra d’aparcament.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: