Slow science o fer ciència sense blocs ni piulades

Un grup d’investigadors alemanys va publicar fa uns mesos un manifest (The Slow Science Manifesto) que té per lema: We are scientists. We don’t blog. We don’t twitter. We take our time. Els signants reclamen disposar de temps per fer recerca d’excel·lència, per pensar i per cometre errors. En aquesta anotació analitzarem si aquest moviment és compatible amb la utilització de les eines que les xarxes socials ens proporcionen per fer una millor recerca.

Slow

Slow by freefotouk, on Flickr

D’entrada el manifest deixa clar que no es tracta d’un grup contrari a les noves tecnologies:

Don’t get us wrong—we do say yes to the accelerated science of the early 21st century. We say yes to the constant flow of peer-review journal publications and their impact; we say yes to science blogs and media & PR necessities; we say yes to increasing specialization and diversification in all disciplines. We also say yes to research feeding back into health care and future prosperity. All of us are in this game, too.

Els signants del manifest esmenten que la ciència tal com s’ha fet sempre (slow science) necessita protecció, i que la societat ha de permetre als científics que disposin de temps: temps per pensar, per pair, per entendre’ns els uns amb els altres (especialment les humanitats i les ciències naturals). En definitiva, science needs time.

Personalment no crec que l’slow science i l’ús de les xarxes socials siguin incompatibles, i una bona mostra d’això és la següent selecció de recursos i articles que demostren com es pot fer recerca de qualitat tot emprant les eines 2.0 que la xarxa ens proporciona:

1) La publicació en blocs i xarxes socials maximitza l’impacte de la recerca

Pat Lockley (Universitat d’Oxford) i Mark Carrigan (Universitat de Warwick) ens demostren aquesta hipòtesi en el seu article Continual publishing across journals, blogs and social media maximises impact by increasing the size of the ‘academic footprint’. Segons una reeixida metàfora dels autors, els recercaires han de moure’s de la catedral (sistema privatiu i estàtic: papers, monografies) al basar (sistema públic i dinàmic: blocs, piulades, articles en línia…)

2) Twitter i un bloc acadèmic com a eina d’interacció

Peter Matthews (Heriot-Watt University) ens explica a Academic blogging and collaboration make demonstrating pathways to impact an easier matter com utilitza el seu bloc i el seu compte de Twitter (@urbaneprofessor) per interactuar amb investigadors i altres agents vinculats a la seva recerca sobre gestió urbanística.

3) Les habilitats de comunicació digital com a eines de promoció professional

La Dra. Sarah-Louise Quinnell (King’s College, Londres) en el seu article From academic blog to academic job: using Scoop.it to showcase your work online shows others the value of digital communication skills ens parla de la importància de l’ús intensiu dels canals de comunicació socials per comunicar la seva recerca, així com per a promoure’s professionalment, a causa del creixent reconeixement que les universitats atorguen al domini d’aquestes habilitats per part del personal investigador.

4) El bloc com a eina per difondre la recerca, millorar l’impacte i incrementar la reputació

David McKenzie i Berk Özler (ambdós treballen actualment al Banc Mundial, després de sengles estades a les universitats de Yale i Stanford -el primer- i Cornell -el segon-) demostren, mitjançant tot un seguit d’indicadors, com els blocs acadèmics vinculats a les ciències econòmiques poden contribuir a difondre la publicació d’un paper i millorar la reputació de l’autor o autora del bloc: vegeu els articles Academic blogs are proven to increase dissemination of economic research and improve impact i  The Impact of Blogs Part II: Blogging enhances the blogger’s reputation. But, does it influence policy?

5) La importància de compartir el coneixement mitjançant eines 2.0

Via Amy Mollet (editora del bloc Impact of Social Sciences de la London School of Economics) m’arriba l’interessant podcast Academic Blogging and the advent of Multi Author Blogging, on el professors Patrick Dunleavy i Chris Gilson, editors del British Politics and Policy at LSE blog, conversen sobre els avantatges dels blocs acadèmics i altres formes de comunicació vinculades a les xarxes socials.

Els exemples anteriors demostren com aquestes eines que la xarxa proporciona per comunicar la recerca són un gran actiu i contribueixen a promoure-la i difondre-la, si s’empren amb rigor i seriositat. La prova està en les aplicacions descrites pels recercaires d’aquest apunt. Uns recercaires que… Són científics. Escriuen un bloc. Piulen. I també es prenen el seu temps.  :-)

Anotacions relacionades:

Enllaços relacionats:

Xavier Lasauca i Cisa
Bloc L’ase quàntic

 

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
3 comments on “Slow science o fer ciència sense blocs ni piulades
  1. Oriol López ha dit:

    Amb aquests arguments, és clar que fer ciència i utilitzar les xarxes no són activitats necessàriament incompatibles, ans al contrari, es reforcen.

  2. Tomàs ha dit:

    Sense ser un investigador i per tant no tenir un coneixement tant proper com potse tens tu, m’atreveixo a dir que jo també entenc que ambdues activitats poden ser complementàries.

    No imagino avui en dia un/a investigador/a aïllat de les xarxes socials. Malgrat que imagino que la intenció de l’article no és aquesta, sinó evidenciar que les xarxes socials no segrestin temps als investigadors per a la seva tasca principal.

    Així i tot, crec que avui en dia el progrés es mou en els paràmetres de també saber-se moure i comunicar via xarxes socials, que pel fet de dir-se socials, no tenen que deixar de ser eines útils per a la investigació com en el teu post demostres.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: