Les subvencions al cinema espanyol

El “Fondo de Protección a la Cinematografía” reparteix cada anys milions d’Euros en Subvencions i Ajuts públics per a la distribució i producció de pel·lícules i documentals espanyols.

He fet un resum de les dades que el Ministeri de Cultura té a la seva pàgina Web sobre diversos temes relacionats amb el Cinema espanyol en el període 2000 – 2010:

Ingressos per Taquilla: Varen assolir un màxim de 110 milions € l’any 2201, i des de llavors van a la baixa, l’any 2010 varen ser de 80 milions €.

Número d’Espectadors: El màxim es va aconseguir l’any 2001 amb 26 milions, per acabar l’any 2010 amb 13 milions.

Pel·lícules Espanyoles: S’ha passat de les 64 l’any 2000, a 152 l’any 2010.

Gala Goya amb 4 ministres

Si aquesta informació es complementa amb les Subvencions i els Ajuts, veiem què:

L’any 2004, es varen concedir 32,52 milions € en subvencions i ajuts, i varen haver uns 93 milions € d’ingressos per taquilla. En canvi el 2010, aquestes quantitats varen ser de 80,39 i 80,28 milions € respectivament.

És a dir, mentre que en el 2004 els ingressos per taquilla quasi bé triplicaven els de les subvencions i ajuts, en 2010, les subvencions i ajuts ja superaven els ingressos per taquilla.

El Ministeri al·ludeix a la necessitat de tenir una industria espanyola del cinema, que respon a una demanda del públic que vol un cinema amb el qual veure’s reflectit.

El que si és cert, és que aquesta política ha impulsat el número de produccions espanyoles que s’estrenen cada any, ja que entre el 2000, amb 64 i el 2010 amb 152 s’han més que doblat.

Resumint:

Des del 2004, les Subvencions i els Ajuts s’han incrementat més d’un 270%, passant dels 32 al 89 milions €.

En el mateix període, el nombre d’espectadors que van a veure cinema espanyol ha disminuït.

En canvi, el número de pel·lícules espanyoles exhibides s’ha més que doblat.

En definitiva doncs, podem pensar el següent:

El cinema espanyol, tret d’alguna excepció, no interessa tant com el Ministeri ens diu.

Les descàrregues de pel·lícules minven els possibles ingressos per taquilla.

Per contra, el cànon digital castina de manera indiscriminada tothom i engreixa les arques ministerials i de l’SGAE.

La partida destinada a Subvencions i Ajuts, supera els ingressos recaptats per taquilla.

No hi veig cap sentit a que els contribuents també paguem per això. I a més, que hi paguem més del que les pròpies pel·lícules són capaces de recaptar per taquilla.

El mateix val per a les autonomies que practiquen en el seu territori polítiques similars a les del Ministeri de Cultura.

Això del cinema que és doncs: un negoci privat, un negoci privat però subvencionat amb fons públics?

Som els responsables de que les pel·lícules no agradin el suficient?

Està clar que hi ha bones pel·lícules espanyoles. Però de quantes de les 152 de l’any 2010 podrien dir això? Quantes persones estan disposades a pagar el que val anar al cinema per veure una d’aquestes pel·lícules?

Hem de pagar els somnis i les aventures d’alguns d’aquests creadors i directors?

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Les subvencions al cinema espanyol
  1. Àlex Ribes ha dit:

    És cert que la política de subvencions és molt millorable però sense elles (i sense la TV) seria impossible fer cinema (ni a Catalunya, ni a Espanya, ni a Europa). Està en joc la cultura (la nostra, no la del American Way of Life).
    No és normal que Espanya produeixi una mitjana de més de 170 films l’any perquè després el mercat no els pot absorbir. Crec que s’ha de redimensionar el mercat, s’ha de reajustar el volum de les subvencions i s’ha d’apostar per recolzar les propostes a priori més interessants (és aquí on els cineastes tenen tota la responsabiltat sobre la qualitat dels films sense que siguin pur onanisme intel·lectual). L’única possibilitat de ser competitius és la internacionalització i, de mica en mica, s’està aconseguint. Això sí, si pensem que la cultura ha de ser estrictament un negoci privat, ja podem dir adéu a les nostres indústries culturals i preparar-nos a que la quota de pantalla del cinema americà passi del 80% al 100%. Veurem molts meteorits que cauen a Boston (Massachussets) i a molts presidents americans que salven al món.
    El pressupost mig d’una producció espanyola és de 3 milions d’euros (amb això no li paguem ni mig somriure a Julia Roberts, que cobra 20 milions de dòlars per film). Un blockbuster americà s’estrena a vegades amb 700 còpies (a Espanya hi ha poc més de 4000 pantalles), mentre que qualsevol pel·lícula espanyola (a excepció d’Almodóvar i Amenábar) s’ha de conformar a vegades amb deu o vint i desaparèixer al segon cap de setmana perquè Harry Potter reclama espai. El mercat cinematogràfic europeu éstà molt a prop de ser un monopoli. Sense subvencions va camí de ser-ho. Volem que això també passi amb la literatura, la música i la resta d’indústries culturals? Parlem de doblar les pel·lícules americanes al català? I una merda! Els regalem també la llengua? Qui volgui veure cinema en català que vagi a veure cinema en català (Kike Maíllo, Mar Coll, Judith Colell, Jordi Cadena, Roser Aguilar, Agustí Villaronga…). Sento ser tan vehement però crec que la solució no és tallar l’aixeta.

  2. Tomàs ha dit:

    Encantat amb la teva exposició i amb la teva vehemència.

    Estic d’acord amb el que dius de reordenar el tema i el sector en general.

    L’any 2011, sembla que es recaptarà més per taquilla que l’any 2010. El que passa és que la darrera pel•lícula de Torrente significa més del 32% del total d’ingressos (amb dades de recaptació per taquilla fins juny de 2011).

    És això el que volem com a expressió de Cultura? Potser no, però es veu que el públic que va anar al cinema l’any 2011 serà superior al que hi va anar el 2010, solament per l’efecte Torrente.

    Des de l’any 2000, s’hauran dedicat més de 600 milions d’Euros en Ajuts i Subvencions, i en canvi només el 12,83% dels espectadors varen anar el 2010 a veure pel•lícules espanyoles.

    Quant milers de milions s’han de dedicar fina a invertir aquesta tendència i aquests gustos?

    S’ha de fer?

    Estic d’acord en no tancar del tot l’aixeta, però manca algú que hi posi un cert ordre, consensuat, però ordre. No dic que allò sigui un desordre (ho desconec), però no vull que sigui un sac sense fons.

  3. Oriol López ha dit:

    Una mica de mesura crec que estaria bé, ni subvencionar qualsevol cosa, ni deixar de fer costat al bon cinema català, espanyol i europeu.

  4. Tomàs ha dit:

    Sembla que estem, d’acord en que cal una revisió a l’actual model de subvencions i ajuts.

    Em sembla bé això de subvencionar el que sigui seleccionat amb uns altres criteris.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: