Sovint s’ha malinterpretat l’hedonisme i el seu culte al plaer. El seu fundador, el filòsof grec Epicur (341 aC – 270 aC), ens aclareix què entén per plaer:
Epicur, Ian Scott, Flickr
Quan diem que el plaer és l’única finalitat, no entenem els plaers dels dissoluts o dels cràpules, tal com alguns que desconeixen la nostra doctrina o no hi estan d’acord o la interpreten malament, sinó el no sentir dolor al cos ni trasbals a l’ànima. Car ni els banquets i les festes contínues, ni el gaudir de jovenets i dones ens fan la vida agradable, sinó el judici encertat que examina les causes de cada acte d’acceptació o de refús i sap guiar les nostres opinions lluny d’aquelles que omplen l’ànima d’inquietud.
El fragment anterior correspon a un fragment de Lletra a Meneceu, d’Epicur, que apareix citat per Josep Vallverdú en el seu llibre La llum dels herois. Retalls de Grècia (2000).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
No hi ha com deixar-se guiar per persones intel•ligents per conèixer el sentit exacte de les coses.
Sí, jo crec que Epicur no ha tingut entre nosaltres el reconeixement que realment mereix.
També l’asceta cerca el plaer quan es fa víctima voluntària del dolor. Quin plaer? El plaer de saber-se superior al dolor.
Fins ara no ho havia vist des d’aquest punt de vista, però crec que tens raó.