Carta a Pelé

Benvolgut, o no, Pelé:

M’agradaria que llegissis la següent notícia que he trobat a El Mundo Deportivo:

El exfutbolista brasileño Edson Arantes do Nascimento ‘Pelé’ ha comentado que el argentino Lionel Messi es su jugador actual favorito, pero precisó que “nunca” nacerá otro Pelé.”Cuando Messi haya marcado 1.283 goles y ganado 3 Mundiales, hablamos”, señaló Pelé en una entrevista publicada hoy por el diario “Le Monde”.

“Los récords están para romperse, pero va a ser difícil superar los míos. La gente me pregunta todo el tiempo cuándo va a nacer otro Pelé. ¡Nunca! Mi padre y mi madre cerraron la fábrica”, agregó.

Estàs una mica gelós? Va, confessa. No passa res. Si Messi mai ha parlat malament de tu i ara surts amb aquestes declaracions, no és necessari ser psicòleg per saber que et mou la gelosia.

Ha de ser fotut ser un mite. Tot i així, l’altre dia Guardiola va dir una veritat irrefutable: en el món de l’esport no existeix el crèdit. Te l’has de guanyar cada dia. Els mèrits en general, i els esportius en particular, tenen moltes vegades unes dates de caducitat molt curtes. La memòria col·lectiva, que és en realitat qui construeix els mites, pateix d’una amnèsia endèmica, a vegades preocupant. Perquè, per exemple, els nens que van veure a Ronaldo a la gala FIFA què van pensar? Que era un futbolista magnífic? O que es tractava de la versió brasilera de Mister Potato? I és que els nens, autèntics fabricants de mites, ni coneixen el Ronaldo que va enlluernar als culers, ni molt menys a tu. Ells veuen a Messi i el fan responsable dels seus somnis esportius. L’heroi pren forma davant dels seus ulls i per a ells la immediatesa és el que afegeix el valor real. La resta són batalletes pròpies del “abuelo cebolleta” aquell personatge del TBO entestat en convèncer a tothom que sempre el passat va ser millor.

I és que resulta pervers comparar passat i present, especialment quan estan tan separats com en aquest cas. Tanmateix, més enllà d’aquesta estranya rebequeria, el que em neguiteja és la tendència de molts mites a no sobreviure al que van ser, com si l’èxit apaivagat per la distància, els perseguís per dipositar a la seva memòria que les coses ja no poden ser com abans.

Mai seré un mite i, en conseqüència, no arribo a entendre la dificultat que suposa l’afiliació a un passat gloriós. Però crec que hi ha tres exercicis que ha de fer un mite. El primer és agafar distància amb el que un dia es va arribar a ser. El segon exercici necessari és tractar amb respecte el teu jo passat. I el tercer, i definitiu, fer de la discreció la manera més intel·ligent de provocar que sobrevisqui el mite. Es l’única manera de que els nens vegin a Maradona com el futbolista d’aquell gol impossible a Anglaterra i no com el paio agressiu i malcarat que es va deixar endur per les drogues, o a tu com el que va marcar tants gols i va guanyar tres mundials i no com el iaio gelós que anuncia Viagra.

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Carta a Pelé
  1. Oriol López ha dit:

    Molt lletja aquesta declaració de Pelé… jo també crec que traspua gelosia.

  2. Maria Boix ha dit:

    Té l’autoestima molt alta aquest home. Per al meu gust, massa cregut. Tot i tothom es pot superar. Àlex i Oriol, més que gelosia, crec que és por a deixar de ser el millor.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: