Carta a Óscar Campillo, director de Marca

Estimado, o no, Óscar Campillo:

Te escribo porque he visto el reportaje que le dedicasteis a Pascual Maragall en tu diario (llámalo diario, basura ética, detritos periodísticos…). El caso es que me llamó la atención la frase sobreimpresionada en la foto del expresident de la Generalitat: “con él hacemos memoria… hasta donde se pueda”. ¡Qué humor más fino! ¿En la meseta sois todos así de cachondos? Es que me voy a partir la caja torácica con esta muestra de ironía. Reírse de un anciano que lucha contra el Alzheimer es de una inteligencia sobresaliente. Es la misma que provoca que aquí celebremos trece títulos mientras vosotros, en la capital, celebráis trece veces el mismo título. 

En fin, ¿sabes lo que te digo? Que tu redactora, y tú como director que permite semejantes bromas, sois exactamente iguales que esos ladrones que roban a los ancianos en la calle. Estáis exactamente a la misma altura moral. Es posible que por eso seáis el periódico más leído de España. Cada sociedad tiene los dirigentes que merece, la consideración internacional que merece y el periodismo que merece.

Por cierto, está bien que os acordéis de los JJOO de Barcelona. Es lo más cerca que estaréis nunca de unos. Id probando. Que con el dinero de todos los españoles es fácil. Aunque, eso sí, espero que la entrevista con una persona de la calidad de Pascual Maragall os haya servido para algo. Entre otras razones porque, si unos medios padecen Alzheimer deportivo, sois aquellos que formáis parte de la prensa de la capital del reino. O quizá, sea mejor decir que padecéis amnesia selectiva, el mejor instrumento del demagogo, seguido de la mentira. Vosotros, que os inventasteis el Villarato, ahora no recordáis nada ante los favores arbitrales a vuestro equipo. 

Lo mejor que podemos hacer es continuar con lo nuestro: admirar a aquellas personas que lo merecen y olvidar a los que siguen convirtiendo sus vidas en una triste parodia.

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Carta a Óscar Campillo, director de Marca
  1. edubeltranedu ha dit:

    bufffffffff…. quin text, Àlex! Brutal! I carregat de raó. I per cert, espero que l’ actual President de la Generalitat exigeixi públicament disculpes al Marca per aquest tema. Al cap i a la fi, quan el Mikimoto va fer la broma de la Infanta Helena al seu programa,el llavors President Jordi Pujol en persona va demanar disculpes a la casa real i no cal que recordem com van acabar amb el programa d’ en Calçada… Això, que és bastant menys divertit, hauria de tenir conseqüències pel director d’ aquest pamfleto per haver-ho publicat

  2. Daniel ha dit:

    Veig a diversos llocs de notícies, molta gent que publica amb títols com ara… “Carta oberta a… o, “Carta a…
    I tinc la curiositat (sense ànim de crítica) de si aquestes “Cartes a… també les envieu a la persona en qüestió o tan sols les publiqueu en llocs de notícies o els vostres blogs. Gràcies.

  3. Daniel ha dit:

    Benvolgut Àlex:

    Quan he assenyalat en el meu comentari (sense ànim de crítica), realment volia dir sense ànim de crítica. Lamento no haber-me expressat prou correctament i si aquest fet a conduït a percebre en el meu comentari una intenció diferent de la qual realment pretenia, una simple curiositat.

    He fet aquest comentari, com una curiositat i alhora com la manifestació d’un desig. “Grans noms” del periodisme o de la política, van fent la seva amb certa immunitat moral. Sempre hi ha gent, que opina en webs, jo ho faig, pero són pocs els qui com tu saben realment dotar d’una gran força els seus escrits i quan llegeixo alguns com ara el teu, tinc auténtic desig que arribin a aquests “professionals” dels mitjans i de la política que tant de mal fan.

    Afortunadament, puc llegir escrits com el teu, i d’altres publicats sense ànim de lucre (i sense necessitat de pagar nosaltres els lectors ni un duro). Em sento doblement afortunat de poder llegir autors, els quals, publiquen alló que els surt dels dits. Aixó demostra que encara teniu prou llibertat, de moment, per escriure i jo encara tinc prou llibertat, de moment, per llegir-los. D’ara endavant pararé més atenció en la redacció dels meus comentaris.

    Gràcies!

  4. Oriol López ha dit:

    Totalment d’acord, aquesta “broma” de Marca, aquest riure’s d’una persona que pateix Alzheimer, no té perdó de déu.

  5. Maria Boix ha dit:

    No tenen ni respecte, ni vergonya, ni decència… Hi ha comentaris que són de molt mal gust. Que ataquin Catalunya, els catalans, el català… no em sembla bé, però suposo que després de tants segles hi estem avesats; ara, un comentari d’aquestes característiques és imperdonable. Edubeltranedu em sap greu dir-t’ho i, tan de bo m’equivoqui, de disculpa no n’hi haurà cap i, no t’estranyi que passi com amb el comentari del Peces-Barba, que va dir que els catalans no teníem sentit de l’humor (això sí, els espanyols el tenen a les tres primeres lletres de cultura. Tu creus que en Mas dirà res? Si l’única cosa que sap fer és retallar i llepar culs! Com tot, ens ho haurem de menjar amb patates!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: