L’anell de prepuci

Hi ha un anell més màgic i més poderós que tots els anells de Mordor junts.

Aquesta és la història d’aquest anell tan poderós:

La “joia” és la que li va entregar, en senyal de matrimoni místic (unió espiritual entre Déu i una ànima que ha purgat totes les seves culpes i pecats) Jesús Crist a santa Catalina de Siena.

Això, sent estrany, encara té més morbo…

Catalina Benincasa (Siena 1347 – Roma 1380), a qui el Vaticà la reconeix com a copatrona d’Europa, patrona d’Itàlia i Doctora de l’Església, va ser la filla 24 d’un total de 25 germans.

Ja des de petita va tenir un comportament, diguéssim que peculiar: Als 7 anys d’edat es va consagrar a la mortificació i va fer vot de castedat. Als 12 anys es va tallar els cabells i es va posar un mocador al cap. Als 18 anys va prendre els hàbits. Es sotmetia al cilici i a perllongats períodes de silenci i de desdejuni, alimentant-se només d’aigua i de l’eucaristia.

El seu biògraf i confessor va ser el frare Raimon de Capua, que va escriure al dictat de santa Catalina el llibre “El Diàleg” on es descriuen les visites que en les seves visions tenia de Jesús.

Al llarg de la seva curta vida (va morir als 33 anys), va tenir diverses visions. En una d’aquestes, al febrer de 1377, la Verge Maria li va presentar el seu fill Jesús. En la visió, i en senyal de matrimoni la verge Maria li va lliurar un anell confeccionat amb la pell del prepuci de Jesús, i en el seu nom li va dir “Rep aquest anell com a testimoni que ets meva i seràs meva per sempre”.

Una de les pintures que representa el matrimoni místic entre santa Catalina de Siena i Jesús Crist

Una de les pintures que representa el matrimoni místic entre santa Catalina de Siena i Jesús Crist

El frare, avergonyit pel relat, va canviar la història que li relatava Catalina i va descriure l’anell com d’or, amb un diamant i perles.En assabentar-se, Catalina va tornar a descriure l’anell dient que estava fet de la pell del prepuci de Jesús que havia estat guardat després de la seva circumcisió.

El frare Raimon, també ens explica que ella deia que sempre portava l’anell posat, malgrat ningú més que ella el podia veure.

Així mateix, relata que la Santa va rebre els estigmes invisibles de Jesús, ningú més que ella els podria veure, malgrat relata el dolor que li feien sentir.

Al respecte del prepuci de Jesús: al llarg de la història multitud d’esglésies han declarat ser dipositàries de tal relíquia. A finals dels segle XVII, el teòleg León Alacio, especulava en la seva obra “Discussió al voltant del prepuci de nostre senyor Jesús Crist” amb la idea de que el Sant Prepuci podria haver ascendit al Cel al mateix temps que Jesús i s’hagués convertit en els anells de Saturn (en una mostra d’escandalosa elasticitat, diria jo).

L’església catòlica ens aporta moltes històries que van més enllà de la imaginació.

Com us deia, aquest és l’anell que deixa en res els del “Senyor dels Anells”, ja que és “l’Anell del Senyor”.

Tomàs Ramos

http://trt2009.wordpress.com

 

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “L’anell de prepuci
  1. Oriol López ha dit:

    Sorprenent història. No la coneixia. M’imagino la santa lluint aquest anell. Impactant.

  2. Tomàs ha dit:

    Ella pensava (creia) que sempre el duia posat, el que passa és que ningu més el podia veure.

    És una història que sembla de ciència ficció.

  3. Maria Boix ha dit:

    Jo ja fa molts anys que estic convençuda que la Bíblia la va escriure algú que s’avorria molt i la religió, una manera de tenir la gent controlada. La veritat, no l’he llegida, però la meva família és molt creient i un familiar molt proper, teòleg, explica moltes històries i jo al·lucino. Tomàs, amb la teva història, ni t’ho explico… Molta gent d’ara pagaria el que fos per consumir el que aquesta noia consumia. Això sí, jo sempre he respectat els pensaments dels altres, simplement, tinc una manera de pensar diferent. Aquest a qui anomenen Déu, quan vingui i es presenti, llavors hi creuré, mentrestant, per a mi, no existeix.

  4. Tomàs ha dit:

    Jo si he llegit bona part de la bíblia i d’altres texts “sagrats” i és interessant fer-ho. Si més no com un exercici d’aproximació al que tantes persones creuen.

    Dit això, jo no soc creient. El que més m’allunya de la fe, és la pròpia església.

    L’església, al meu entendre, ha manipulat la història i les llegendes per construir tot un univers ple de falsedats i d’històries increïbles, que quan convé es transformen en misteris, o en paràboles o en qüestions de fe.

    Tot un muntatge que ha perdurat per 2.000 anys, i encara hi ha centenars de milions de persones, o això diuen, que hi creuen.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: