El mar dels Sargassos és un mar força particular per diverses raons. Una d’elles és que és l’únic mar que no banya cap platja sinó que resta atrapat entre corrents oceàniques: el corrent del Golf, el corrent de l’Atlàntic Nord, el corrent de les Canàries i el corrent Nord-Equatorial. El mar porta aquest nom en honor d’una alga del gènere Sargassum que pobla densament la seva superfície.
Una altra de les originalitats del
mar és que actua com a lloc de reproducció d’un peix ja de per si particular: l’anguila. Les anguiles, en contra de la coneguda història del salmons, passen la major part de la seva vida als rius i descendeixen a la mar per tal de reproduir-s’hi. Però no li serveix un mar qualsevol, sinó que tant l’anguila Europea (Anguilla anguilla) com l’americana (Anguilla rostrata) es reuneixen en un lloc encara desconegut al sud del mar dels Sargassos. És aquí on naixen i d’on l’anguila europea recorrerà més de 4000 km aprofitant la corrent del Golf per arribar a les costes europees i nord africanes, des de Finlàndia fins a les regions més llunyanes del Mediterrani. És el mateix corrent que utilitzaven els vaixells per a fer més eficaç el retorn a Europa des de les Amèriques. Algunes anguiles es quedaran als aiguamolls costaners, mentre que d’altres remuntaran els rius fins a la capçalera. Un cop arribada a la fase adulta (uns 10 anys), l’anguila platejada desfà el camí cap al mar dels Sargassos on fresarà i morirà tancant el seu cicle.
Un cop l’anguila surt de l’ou s’anomena leptocèfal. Quan arriba a les nostres costes, després d’un o dos anys, mesura uns 70 mm i s’anomena angula. Actualment l’angula és un
menjar molt preuat, especialment al Sud d’Europa i Àsia, el que l’ha portat a uns preus desorbitats que poden enfilar-se fins a més de 1000 euros el quilo. Això fa que no hi hagi miraments a l’hora de la seva pesca i incrementi la presència de pescadors furtius, fet que ha provocat que les poblacions d’anguila europea hagin davallat un 95-99% ens els últims 30 anys, i hagin inclòs l’espècie a la llista vermella de les espècies amenaçades. Les principals amenaces són: la sobrepesca (especialment de l’angula, ja que el consum d’anguila és més local), la presència de barreres que dificulten la remuntada/davallada pels rius, els canvis en les corrents oceàniques que fa que no arribin a bon port, a la contaminació i a la infecció per un nemàtode que afecta les angules. La situació és tan crítica que el 2007 es va aprovar el Consell Regulador Núm 1100/2007 pel qual s’estableixen mesures de recuperació de l’estoc d’anguila europea. El seu objectiu és que hi hagi un retorn al mar d’un 40% de les anguiles mitjançant mesures de reducció de la pesca, afavoriment de la repoblació i millora dels sistemes de remuntada dels rius, com la creació de passos alternatius per peixos quan hi ha una presa.
Per saber-n’he més
Conte sobre la vida de l’anguila
L’angula al delta de l’Ebre (web M@re Nostrum)
Vídeo de Thalassa: L’aventura de les anguiles
Elisenda Ballesté Pau
Des de la Mediterrània 
Apassionant, el cicle vital de l’anguila. Tan de bo que les mesures que s’estan adoptant siguin prou efectives per preservar-les de l’extinció.