El dret d’insultar en públic

Hi ha titulars que mereixen un estudi profund, però no per un mindundi indocumentat com jo, sinó per un psicòleg. I és que després de llegir que Javier Clemente reclama el seu dret a “insultar en públic” em comença a preocupar el fet que l’edat no acaba de garantir una maduresa psicològica que abans considerava inherent a l’experiència. Insultar en públic? Tothom insulta en públic! Has vist algú que li digui a una altra persona: hola, mira, vull parlar amb tu en privat perquè ets un cabró? Qui insulta necessita un públic. Si no, de què serveix l’insult? De fet, els insults i els atacs d’histèria tenen quelcom semblant. Mai trobaràs a una persona que tingui atacs d’histèria en la seva privacitat. No faig esment a l’angoixa, sinó a la histèria. Cap persona et muntarà una escena de plors, mocs i falsos desmais en privat. Sense públic no hi ha histèria. Moltes de les nostres accions tenen el marc referencial d’un públic. La mirada de les altres persones conformen el nostre petit imaginari en aquesta pel·lícula que creiem viure. Som actors de les nostres tragèdies, dels drames, de les trames que desenvolupem en aquest gran escenari que és la vida.

Del titular del filòsof de Baracaldo també em sorprèn que consideri l’insult com un dret. Potser estic totalment equivocat però crec que les persones el que tenim és el dret a que ningú ens insulti i l’obligació, com a adults, a buscar solucions més imaginatives que tornar l’insult quan algú ens insulta. Tanmateix, en el món del futbol, resulta complicat trobar exemples d’assertivitat. Por qué? Es por la camiseta de UNICEF? Es por los árbitros? Por qué?

Àlex

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “El dret d’insultar en públic
  1. Oriol López ha dit:

    Pobre home, que el critiquen quan exerceix el seu “dret” a l’insult…

  2. Roser Suñer ha dit:

    Home, què voleu que us digui, en el fons, de l’únic que se’l pot titllar és de dir el que pensa, ben dit o mal dit. No m’interessa gens el personatge, sinó el fons. Abans sembla que li havien dit inútil, amb paraules ben trenades. És que quan ens diuen segons què públicament amb bones paraules, ens insulten descaradament i encara ens tallen el dret a rèplica, car seríem nosaltres qui quedaríem com porcs maleducats. La veritat és que diàriament ens deixem donar pel sac, això sí, molt educadament.

    • Àlex ha dit:

      Crec que confons ética amb estètica. Jo critico l’ética de qualsevol mena d’insult. També dels educats (molt estètics però poc étics).

  3. yeagov ha dit:

    Ja sabem que Clemente és un gran partidari de l’ús de la gramàtica fins a les últimes conseqüències. L’edat no garanteix el senderi, al contrari, hi ha gent que quan arriba a una edat provecta es considera al marge de tot.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: