La princesa que es va enamorar del drac

Hi havia una vegada, en un regne molt i molt llunyà, una princesa. Si això fos un conte Disney et diria que destacava per la seva bellesa, però aquell país feia temps que no semblava una història de fantasia. Si vols saber com era la princesa l’únic que et puc dir és que els súbdits la veien com una persona molt culta i refinada; d’una educació tan exquisida com anodina era la seva existència.

Un dia qualsevol va arribar un feroç drac al regne. Tothom va córrer davant la seva presència. Tothom? No. La princesa va quedar immediatament captivada pel drac. Cada vegada que treia foc per la boca ella sentia una mena d’escalfor interior d’origen clarament sexual (com ja t’has pogut adonar això no és cap conte infantil). En resum, la princesa es va enamorar del drac.

Pocs dies després va arribar un jove príncep per matar el drac. Tanmateix, la princesa el va despatxar com va poder i el príncep va haver de canviar de conte.

Quan es va esvair el perill de que l’autoproclamat heroi de princeses decidís matar el monstre, com en tots els contes, la princesa li va fer saber les seves intencions al drac. Em vull casar amb tu – li va dir abans de donar-li un petó interminable -. El cor del drac va esclatar al sentir aquestes paraules i al notar la calidesa del petó en la seva boca. Mai cap persona s’havia lliurat a ell sense demanar res a canvi. La condició del monstre és servir a projectes destructors i la llavor de l’amor no forma part del seu metabolisme. Però la princesa, amb la seva mirada de princesa de dibuix animat, va aconseguir despertar una tempesta de desitjos insatisfets en el drac.

Al principi, el matrimoni va funcionar molt bé. Els dies passaven entre petons, abraçades i nits de sexe interminables. Però el que no sabia la princesa és que el drac exerciria de tarambana. A la seva afició per caçar elefants es va afegir el seu constant menyspreu per la cultura que tant estimava la princesa. Alguna escapada nocturna en moto per buscar llits aliens va acabar amb la paciència de la protagonista del nostre conte, que va decidir divorciar-se i presentar-se com a candidata al partit republicà. Ja t’he dit que això no era un conte Disney.

Àlex

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “La princesa que es va enamorar del drac
  1. edubeltranedu ha dit:

    hahaha…. des del meu punt de vista, St Jordi té molt poc d’ heroi: era un assassí d’ espècies exòtiques, a més d’ un trepa monàrquic que no va moure un puto dit per salvar les donzelles del poble però quan li va tocar el torn a la princesa, allà es va presentar per casar-se amb ella i ascendre a l’ escala social. Un vertader heroi hagués deixat el drac en pau, tornant-lo al seu hàbitat natural, i s’ hagués carregat el rei i la princesa, instaurant una república popular.

  2. Oriol López ha dit:

    Com podem constatar, els contes tenen vida pròpia i, cada cop que es conten, són diferents, i s’adapten a les audiències, als nous valors i a les noves circumstàncies.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: