El nom de mes que l’antiguitat clàssica donà al període lunar, ens recorda a què deu el seu origen, ja que el nom ens ve del mot grec “mene”, equivalent a lluna: en anglès, “moon”, i en alemany, “Mond”, i d’ací llurs parents, “month” i “Monat” (=mes). En castellà i català la paraula passà pel sedàs del llatí i es convertí en mes, derivat de “mensus” i “mesuram” = mesura (del temps).
Miquel Palau
El text anterior de Miquel Palau que ens explica l’origen de la paraula mes està extret del seu llibre La pintoresca història del calendari (1973).
Oriol López
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Des de la Mediterrània 
Sempre és interessant saber l’origen de paraules que utilitzem amb normalitat sense pensar-hi.
Sí, anar a l’etimologia de les paraules ens fa adonar de determinades relacions que potser a priori no havíem establert.