Staschungui

Inaugurem la secció “gilipolles amb pàtria potestat” amb la següent notícia llegida al diari ARA:

La policia ha arrestat una dona de Nova Jersey acusada de provocar cremades a la seva filla, de 6 anys d’edat, a causa de posar-la a una cabina de bronzejament de forma prolongada, segons explica ‘Time’.

Patricia Krentcil, de 44 anys, ha estat acusada de posar en risc de segon grau la seva filla. Tot i això, ella diu que la nena, que es diu Anna, mai va ser exposada als raigs UVA i que les cremades que té són resultat de jugar a l’aire lliure. La mare ha assegurat a la CBS 2 de Nova York que li encanta bronzejar-se: “He estat tota la meva vida posant-me morena, anant a la platja i a salons de bronzejat”.

La polèmica arran de les cremades de la seva filla va començar quan una infermera de l’escola els les va detectar. La nena va reconèixer, llavors, que havia anat a bronzejar-se “amb la mare”. L’escola es va posar en contacte amb els serveis a la infància. Les autoritats sospitaven que Krentcil havia posat la nena a la cabina de bronzejat sense el consentiment dels responsables de l’establiment.

El més bo de la informació està a la fotografia de la senyora:

Recordeu allò de la llei de Murphy que assegura que la torrada sempre cau del costat de la mantega? Aposteu el que vulgueu a que la mare en qüestió té el cul més ple de mantega que la noia de “El último tango en París”. Sí, podeu riure el que desitgeu d’aquesta dona. Podeu dir que és una foto en negatiu del Michael Jackson o que a la seva parella li agraden els bistecs molt torradets, però això és una prova més de que la fi del món és a prop.

Què ens està passant? El món occidental té el cap ple de brossa! Tinc la sensació de que per cada invent que es patenta surt una secta disposada a fer-se addicta en un no res.

El segle XXI serà el segle dels psicòlegs. M’estranya que no hagin sortit encara franquícies del tipus Starbucks per tractar totes les disfuncions d’aquesta societat paranoica i rareta en la què vivim. Ei, emprenedors! Us acabo de donar una idea! A què espereu? Patenteu els establiments Starbucks de la gent que fa coses rares: els Staschungui. Entraràs al Staschungui i et trobaràs a un noi o noia que et somriurà. Et preguntaran què tens i tu diràs: mira… m’he fet addicte a… al Paquirrín. Després et demanaran el nom (que escriuran malament) i seuràs en un sofà ple de merda envoltat de gent amb Macbooks. La resta… bé, la resta ho poseu vosaltres. Jo només he donat la idea. Per cert, m’han vingut ganes de prendre’m el meu Earl Grey del Starbucks amb una moneda de xocolata blanca. Sí, aquesta és la meva addicció. M’heu enxampat.

Àlex

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Staschungui
  1. yeagov ha dit:

    He vist aquesta història al “Telediario”. Aquesta dona està torrada, i no em refereixo només al color de la pell, soposo que de tant ficar-se dins de les cambres de raigs se li ha fregit el cervell.

  2. Oriol López ha dit:

    Llegint notícies i veient fotografies com aquestes, crec que estem perdent el senderi.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: