El Calaix de sastre, del baró de Maldà

Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII)Rafel d’Amat i de Cortada, baró de Maldà (Barcelona, 1746-1819) [v]a anar redactant el seu immens Calaix de sastre per ser llegit en cercles reduïts. Es tracta d’unes memòries que abracen cinquanta anys (1769-1819) i que ens presenten l’autor explicant als seus contertulians anècdotes de la seva vida ociosa i els esdeveniments quotidians del seu entorn, mentre plegats prenen xocolata desfeta. El resultat és l’obra en prosa més extensa de la literatura catalana moderna.
El Calaix de sastre engloba, de fet, tres sèries diverses. La més coneguda és el Dietari, amb més de trenta volums. Sota el mateix nom de Calaix de sastre, però a part del format dietari, en forma més propera a la crònica, va redactar encara una sèrie de diversos volums de Miscel·lània de viatges i festes majors, que inclou volums d’una altra sèrie, la de Viles i ciutats de Catalunya. Finalment, s’ha de considerar una tercera sèrie la de la guerra Gran, etc. […]. El conjunt de la producció d’aquest grafòman abraça un total de 71 volums.
El Dietari no fa autobiografia, sinó que deixa constància del món que envolta l’autor. És l’escriptor notari. Aquest entorn és descrit en forma realista, i l’autor agafa la posició de l’espectador testimoni d’uns fets vistos o sentits de prop. Un entorn vist com un espectacle. Ara bé, l’autor projecta sobre el seu testimoni una visió irònica, lúdica, sovint burlesca. La pretesa neutralitat, conformada dins la rígida i monòtona estructura del relat diari, desapareix.
Més àgil i acolorit, de gran interès costumista, és la sèrie de viatges i festes majors, en la qual el component lúdic és molt més patent que no pas al dietari. Relata viatges de l’autor a diversos indrets del país i ressenyes de les festes a què va assistir. […]
La seva pretensió última -a part de l’angoixa inconscient, potser, que el portava a descriure compulsivament l’esfondrament del món al qual pertanyia- era la lectura en tertúlia. El receptor del Calaix de sastre, en el seu conjunt, no era un públic lector, sinó oïdor. Aquest fet va condicionar completament la seva escriptura […].

Pep Valsalobre i Albert Rossich

Els fragments que conformen el text anterior estan extrets de la descripció del Calaix de sastre del baró de Maldà  que se’n fa a Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII), de Pep Salobre i Albert Rossich.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: