Carta a Artur Mas

Benvolgut, o no, senyor Artur Mas:

Avui he fet un extracte del meu atrotinat compte corrent. He ficat la targeta groga de La Caixa (aka Mordor) a l’ultramodern caixer que et mostra el teu careto quan operes en ell, he introduït el meu PIN, he seleccionat l’opció que et deixa veure els darrers moviments i he vist que ja he rebut la nòmina del mes de juny. I vés per on, he vist que vostè m’ha robat. No, no es posi les mans al cap. Vostè m’ha robat un 3% del que jo tenia dret a cobrar. A aquesta quantitat s’afegeix al 5% que se’m va retallar ara farà dos anys. Com vostè podrà imaginar, no estic molt content. Però no vull tocar la seva fibra sensible, no sigui que es posi a plorar. I és que no hi ha res més lleig que un president que plora. Per això ja vam tenir al Núñez.

El cas és que estic preocupat. Perquè amb aquest 8% menys no tan sols no podré estalviar sinó que, a més a més, hauré de baixar el meu consum. I com que hi ha moltes persones com jo (bé, malauradament pitjor que jo) suposo que també aquestes persones de classe mitja baixaran el seu consum. Sortiran menys, segons quines coses ja no les menjaran, deixaran de fer determinades activitats i, en definitiva, provocaran un descens acusat en el consum de molts bens i serveis. Aquests bens i serveis els fabriquen i els proporcionen empreses. Aquestes empreses tenen treballadors i treballadores. Si facturen menys, és possible que hagin d’acomiadar treballadors. Si acomiaden treballadors, augmentarà la despesa social perquè hi haurà més gent a l’atur. Si augmenta la despesa social, el senyor Moody’s i la senyora Merkel es posaran molt i molt nerviosos. I si es posen molt i molt nerviosos, vostè i mister Rajoy l’invisible retallaran aquí i allà. Per exemple, en un atac d’imaginació tornaran a retallar-me el sou (a mi i a moltes persones més). I si em retallen el sou (a mi i a moltes persones més) el consum tornarà a baixar. I ja no continuo perquè aquest conte crec que ja l’he explicat. Ja sé! No m’ho digui! El que passa és que no tinc ni idea d’economia. És veritat!

Però avui vostè m’ha robat! Què collons!

Àlex

http://societatanonima.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Carta a Artur Mas
  1. yeagov ha dit:

    Has descrit aquest cercle viciós. Nosaltres cobrem menys, malgrat tot hi ha despeses que no disminueixen sinó que augmenten, per exemple, la llum, la benzina, els preus de moltíssims productes, això farà, com encertadament dius, que decidim no fer res que no sigui el necessari, i el necessari és dinar, això si, sense excessos. Com que no tenim diners per gastar no anem al cinema ni a dinar o sopar fora de casa, si això succeeix, hauran de tancar els restaurants, cinemes, etc. alhora els proveidors com que vendran menys productes hauran de reduir personal. Ì això anirà rodolant.

  2. Oriol López ha dit:

    Cert, no es poden reduir salaris i apujar preus i impostos i esperar que això reactivi l’economia. Per maximitzar els beneficis a curt termini d’uns pocs, no els fa res ensorrar-ho tot.

  3. yeagov ha dit:

    La frasse de Groucho Marx que diu que “la política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats” sembla que forma part dels esquemes ideològics dels nostres estimats polítics.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: