Sóc un fan entusiasta de Cotlliure. Aquesta vil·la francesa és famosa perquè allà està enterrat l’Antonio Machado, però més enllà d’aquest fet, el poble té un encant simplement magnífic. No us recomano que hi aneu perquè us enamorareu, el recomanareu a més persones, i aquestes a altres persones i, al final, perdrà la seva bellesa. M’heu sentit!!! Cotlliure no existeix!!! És un producte de la meva imaginació!!!
Tot i així, us demano que us imagineu que allà va començar el fauvisme. I que es respira art per molts indrets. I que hi ha diverses galeries d’art. I que un d’aquests artistes que exposa la seva feina es diu Barry Blend. Imagineu-vos també que m’encanta. Que cada cop que viatjo a Cotlliure (amb la meva imaginació, és clar) m’apropo a la seva galeria. Imagineu que em quedo bocabadat amb el seu estil de traços senzills, amb el seu contrast de colors, amb la manera de distorsionar les figures com si fossin caricatures, amb la seva barreja de música i pintura, amb les seves marines tan gracioses… Imagineu-vos que tinc una màquina que em permet mostrar-vos el treball de Barry Blend que visualitzo cada cop que somio amb Cotlliure. Us he dit que mai aneu a Cotlliure? No existeix. Està en els meus somnis.
Àlex Ribes
http://societatanonima.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
1939. Antonio Machado passa la frontera camí de l’exili, derrotats per les armes feixistes els ideals de justícia i llibertat pels que sempre havia lluitat des dels seus poemes. Amb l’ànima i el cos malalt, mor a Cotlliure (Catalunya Nord), amb els seus darrers versos a la butxaca que diuen: “Estos días azules y este sol de la infancia”.
L’article de l’Àlex ens fa veure que existeixen, o no, altres Cotlliures.