Amb freqüència, quan observem les flames d’un foc, una taca, un núvol, o un arbre, tendim de manera inconscient a reconèixer en aquests, altres objectes coneguts.
Aquesta foto es fa fer molt famosa entre els i les amants de les teories conspiratives i entre els que creuen en l’existència del diable.
Això és degut a una propietat del cervell que, per estalviar temps, realitza tasques de predicció en base a formes ja conegudes en la memòria existent. És com l’ordinador que quan li posem el principi d’una paraula, la pot completar en base a la memòria emmagatzemada, però no sempre la paraula proposada és la que en realitat volem escriure. Doncs el mateix passa en la realitat, veiem una forma caòtica i el cervell “ens diu, ens avança”, per similitud una imatge de la qual ja en té coneixement. En aquest cas, a l’igual que en el de l’ordinador, no sempre la realitat es correspon amb el que el nostre cervell ens diu que estem veient.
En aquesta foto de la superfície de Mart sembla que es poden identificar una calavera i el cap d’un gosset. I jo crec veure-hi també entre aquests, una foca traient el cap de la sorra.
El cervell busca semblances raonables, basant-se en la informació que ja existeix en la nostra memòria, això és la Pareidolia (del Grec eidolon “imatge o figura” i para “al costat de, o amb”.
Aquest funcionament inconscient sobre la memorització i el reconeixement de patrons, ens pot portar a auto enganyar-nos al pensar que estem veient una cosa, quan la realitat n’és una altra.
Aquest fenomen psicològic es dona en múltiples situacions, algunes de les més comunes són creure veure:
- Rostres, imatges o animals en els núvols, el foc, el fum o en formacions rocoses.
- Rostres en aparells domèstics, edificis…
- Rostres, persones…, en taques a les parets, als paviments…
- Imatges religioses en pedres, roba, arbres…
Al respecte d’aquesta foto arbòria tan orgànica no cal fer-hi cap comentari.
Aquesta foto m’ha recordat la d’un anunci d’un coche que n’és ple d’imatges que el conductor creu veure i després són una altra cosa. No he aconseguit recordar quin anunci és, ni tampoc l’he sabut trobar. Confio en que algú de vosaltres sabrà dir-m’ho.
Segur que tot això, entre d’altres coses, us ha fet pensar en els Test de Rorschach o en les Cares de Bélmez.
Llàstima que la Crisi no sigui un d’aquests casos. En aquest cas el cervell no ens enganya, tot i que els nostres polítics, d’abans i d’ara, han intentat no de dir tota la veritat i ocultar-nos la dimensió real de l’abisme en el qual han deixat caure el país.
Tomàs Ramos
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Des de casa a la muntanya de Montserrat a mi em sembla que hi hagi una dona estirada…
Ara que no coneixia el nom d’aquest efecte, com sempre interessant el que ens explica en Tomàs.
Crec que tots estem familiaritzats amb aquest fenomen. Tots l’hem experimentat. Inclús n’hi ha a qui els agrada mirar de trobar objectes, cares o formes conegudes enmig dels caos de les formes de les muntanyes, de les flames, el fum…
L’havia experimentat algun cop, però en desconeixia les bases, d’aquest fenomen, i que es deia pareidolia.
De fet és del més comú “veure” imatges conegudes per similitud en arbres, roques, taques…
Ara bé, un altre tema és el d’aquelles persones que utilitzen aquestes presumptes “figures, cares, imatges” per relacionar-les amb fenòmens paranormals o aparicions místiques per exemple.