‘Homeland’, la sorpresa de la temporada

Una agent de la CIA, Carrie Mathison, aconsegueix d’un dels seus contactes a Irak, que poc després morirà, una valuosa informació: un marine segrestat per Al-Qaeda s’ha convertit a la causa. La revelació coincideix amb l’alliberament, després de huit anys de captiveri, del sargent Nicholas Brody. Les sospites de l’agent, davant la incredulitat dels seus superiors, es dirigeixen cap a Brody, nou heroi de guerra. D’aquesta manera arrancava la primera temporada de Homeland, una nova sèrie de televisió de la FOX, basada en la israeliana Hatufim.

Amb tantes sèries de qualitat en marxa, ¿per què ens havíem d’enganxar a una proposta tan aparentment dubtosa? De primeres, per les crítiques prèvies i per haver aconseguit un globus d’or a la millor sèrie dramàtica, que tampoc no és garantia de res. Una vegada vist el primer capítol, tanmateix, ja no ho pots deixar. De primeres, per la intensitat del relat, els nombrosos fils deixats caure: Mathison, a més d’obsessiva, és bipolar, malaltia que ha d’ocultar a l’Agència; de Brody sabem ben aviat que s’ha convertit a l’Islam (¿i alguna cosa més?), i la situació a casa és un polvorí (el seu millor amic calfava el llit de la seua dona, que l’havia donat per mort).

Hi ha una escriptura intel·ligent (això ja no és novetat), de vegades tramposa (desplegada amb tanta destresa que acabes acceptant polp), i un treball dels actors principals,Damian Lewis (Brody) i Claire Daines (Mathison) extraordinari. De Lewis es podia esperar després del seu imponent treball en Band of Brothers (emesa ací comHermanos de Sangre), però les prestacions de Daines m’han resultat colpidores, el tipus de paper que una actriu porta adherit a la columna vertebral, la creació obsessiva i poderosa que requeria el pertorbador personatge de Carrie. Gens fàcil, jutgeu vosaltres: la seua presència física acaba distant bastant de la femella trencadora de les fotos promocionals.

Juntament amb això, una sèrie de secundaris ben perfilats i atractius, començant pel superior immediat de Carrie, Saul (Mandy Patinkin) i l’esposa de Brody (la molt torbadora Morena Baccarin, una altra sorpresa agradosa), que serveixen per anar omplint els buits amb una administració mestra de cada capítol i un cert equilibri, diguem-ne ideològic, que li atorga profunditat, complexitat i interés a la història. ¿Televisió? Formalment sí, però la sensació per a l’espectador és estar veient cinema i del millor. Els dos darrers capítols de la temporada els visionàrem seguits. I contenien més potència narrativa, més bala bava i més girs sobtats que qualsevol dels thrillers en cartellera gran.

A Espanya s’ha pogut veure al canal de pagament FOX, però de segur que acabarà emetent-se en algun canal en obert. Jo de vosaltres…, etcètera. Les possibles reclamacions (hi ha gustos per a tot), ací mateix.

sotalacreueta.blogspot.com.es

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: