Carta a Francisco Marhuenda (3ª part)

Benvolgut, o no, Paco Marhuenda:

M’ho he passat molt bé escoltant-vos. Ha estat un debat intens, a estones vehement, però molt educat i pedagògic. Bé, potser no ha estat un debat. Jo diria que s’ha apropat més a la lliçó el que avui t’ha impartit gratuïtament l’historiador Oriol Junqueras.

El nacionalisme espanyol (i la caverna mediàtica en particular) practiqueu una vella estratègia, que potser funciona davant determinats auditoris, però que fracassa estrepitosament quan l’interlocutor no només té arguments, sinó que els sap defensar. La vostra tàctica consisteix en agafar tot allò que confirma la vostra teoria i refusar sistemàticament tot el que la nega. La vostra visió de la realitat i de la Història passa per filtrar tots els continguts, fets, situacions, accions, paraules, textos, moments històrics, etc, que us destorbin a l’hora de confeccionar un discurs. Ho heu fet des de fa molt temps. Era, de fet, el discurs franquista: una visió apocalíptica i manipuladora de la realitat. En castellà li diuen “estrategia torticera”.

Però, vet aquí, que un dia vols treure múscul i mesurar-te amb un historiador. Un dels de veritat, que exposa fets, que aclareix conceptes i, sobretot, que no barreja moments històrics en cap Thermomix intel·lectual com feu vosaltres. Perquè això realitzeu sovint: agafar situacions de diferents segles perquè els vostres arguments donin la impressió que tenen alguna força. Em quedo amb el directe a la mandíbula que t’ha propinat l’Oriol Junqueras: “no pot barrejar una cosa del segle XI amb una del segle XVII i amb una del segle XXI i quedar-se tan ample perquè la història canvia. Utilitza un concepte del segle XVII per intentar explicar una cosa del segle XI per arribar a una conclusió del segle XXI a partir d’una cosa que a vostè li agrada del segle II. No té criteri d’historiador. Només falta que li foti cola d’impacte per veure si se li aguanta alguna cosa”.

En definitiva, avui “sa matao el Paco”.

Àlex

http://societatanonima.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
7 comments on “Carta a Francisco Marhuenda (3ª part)
  1. yeagov ha dit:

    De vegades quan escolto a Marhuenda a la tertúlia de El Món tinc un dubte: Parla Marhuenda com a director de La Razón o com a portaveu freelance del govern del PP?. Quan escolti el debat d’aquest matí podré dir alguna cosa més.

  2. Oriol López ha dit:

    Per això, posicions com la del senyor Francisco Marhuenda han recorregut sovint i de forma reiterada a la força, perquè la raó no els assisteix.

  3. yeagov ha dit:

    Com que el debat tractava d’enfrontar dues idees diferents sobre la història de Catalunya i Espanya, la catalanista d’en Junqueras i l’espanyolista de Marhuenda. Ja que parlem d’història si aquest debat hagués estat una justa medieval amb els cavallers Oriol, el cavaller de Sant Vicenç, i sir Paco, cavaller de La (sin)Razón carpetovetònica que va acabar amb sir Paco descavalgat, desarmat i vençut.

  4. Maria Boix ha dit:

    M’hauria agradat veure-li la cara. Encara que intueixo que no ha entès res. Aquesta gentussa no accepta la realitat, viuen en el seu món.

  5. yeagov ha dit:

    Maria, així és, Marhuenda és dels que si es crema un bosc a Matadepera dóna les culpes al nacionalisme català per imposar el català als infants, i veig que la història que va estudiar el senyor Marhuenda és la història oficial espanyola, una història escrita durant els anys 40 per legitimar el règim.

  6. Maria Boix ha dit:

    Us passo l’entrevista:

    “Catalunya és una nació?” | El món a RAC1
    rac1.org

    Yeagov, crec que la mateixa que vaig estudiar jo, però jo he obert la ment. Jo era independentista de ben petita, em varen fer creure que no era possible i, ara, sóc independentista convençuda. És qüestió de voler obrir la ment…

  7. yeagov ha dit:

    El senyor Marhuenda no pot obrir la seva ment perquè ell creu en aquell règim i creu en una Espanya que mai ha existit. El senyor Marhuenda nega la realitat, diu que un país com Catalunya no pot ser independent quan n’hi ha països amb una població semblant i un territori semblant que són independents.
    Catalunya pot ser independent i ho serà aviat malgrat el que pensi el senyor Marhuenda.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: