Sempre m’ha inquietat saber a què es refereix exactament la gent quan diu que “això és el més normal”. Cada cop que alguna persona utilitza aquesta frase en determinats contextos em pregunto quin significat exacte deu tenir per a ells. Què és el més normal? Fer-se adult, estudiar, casar-se, tenir fills? Si aquests quatre elements són els que algunes persones consideren com a normals, significa això que les persones que, per exemple, no es casen ni decideixen tenir fills no són normals?
Crec que a la vida no tot es regeix per lleis naturals i/o polítiques. Tots naixem, creixem i morim. Això és normal, perquè així ho dictamina la natura. Però hi ha desenes, centenars i milers de coses que no podem denominar pel concepte normal. Perquè el problema recau en el significat que cada persona, individualment, dóna a aquesta paraula. Dos humans poden defensar valors diferents, uns valors que acaben condicionant el que cadascú considera normal.
L’ús d’aquesta expressió en determinats contextos – no en tots, òbviament- és, per a mi, un obstacle més a l’autèntica llibertat. Tothom és lliure de seguir l’estil de vida que vulgui o l’estil de vestir que prefereixi, perquè aquell estil serà per a ell el més normal. Reflexionant sobre aquesta qüestió i basant-me en alguns exemples reals que he viscut, em dóna la sensació que sovint usem aquesta expressió sense adonar-nos que involuntàriament estem imposant als altres allò que nosaltres considerem normal. Potser ha arribat l’hora d’assumir que el concepte normal (perdó per la repetició) serà sempre diferent per a cadascú. Tot depèn de la perspectiva.
Des de la Mediterrània 
La llibertat passa, jo també ho crec així, per atrevir-nos a sortir del que “tothom” fa, de la “normalitat”, per poder triar les nostres pròpies opcions, que poden ser singulars, però alhora tan vàlides com les que tria la “gent normal”.
És clar, sota el concepte “normal” hi ha la idea de que és allò socialment acceptat. Allò que la majoria de les persones del nostre entorn fan de manera habitual. Allò que no grinyola.
Aquest “normal” s’ha construït en cada societat a força de: temps, convivència, creences comunes, religió, costums, lleis, guerres, conflictes…per tant, bé a ser una sopa amb tants ingredients que el que es vol saltar el que és “normal” és un/una raret i no encaixa.