L’expressió “¡Por educación, háblame en castellano!”, aparentment, defensa les bones maneres, sols aparentment.
Si analitzem el concepte de bona educació resulta que per educació entenem practicar el respecte envers altres persones i la consideració envers les menys fortes i les que compten amb menys recursos; la norma de cedir el seient a les persones que més ho necessiten: ancians, dones embarassades, … n’és una manifestació.
L’expressió “¡Por educación, háblame en castellano!” perverteix el concepte de bona educació; si féssim valdre la bona educació resultaria que:
– És el català qui mereix respecte, és a casa seva.
– És el català qui mereix consideració, encara estem normalitzant-ne l’ús.
En aquest context, ser ben educat, seria que els castellanoparlants tingueren la deferència de ser ben educats i animessin els catalanoparlants a parlar català.
Si l’expressió fora honesta, els seus defensors a practicarien el multilingüísme, quan l’interlocutor els parlés en xinès, en àrab o en amazigh, ells, els ben educats, parlarien en la llengua de l’interlocutor. A Catalunya, parlem més de 200 llengües, curiosament la majoria dels defensors d’aquesta falsa “bona educació”, encara que tenen l’oportunitat d’aprendre més de 200 llengües, són monolingües, sols parlen castellà.
Quin objectiu amaga l’expressió “¡Por educación, háblame en castellano!”? Qui ho diu? Quan i on ho diu? Per a què ens ho diu?
– Imposar-nos parlar en castellà, exigint per al castellà la categoria de llengua vehicular a Catalunya.
– Des del seu particular punt de vista, sols la llengua castellana és mereixedora de consideració i respecte.
– És una forma acurada de corrompre la bona educació. Aquesta suposada “bona educació” sempre és unidireccional, som els altres qui ens hem d’emmotllar i sotmetre’ns a parlar el castellà, els castellanoparlants no han de respectar, ni considerar, cap altra llengua que no sigui la seva; aquests castellanoparlants que exigeixen “¡Por educación, háblame en castellano!” consideren que són els únics mereixedors de respecte i consideració, tots els parlants de català a Catalunya els hem de respectar, considerar i parlar-los en castellà per educació; moltes d’aquestes persones “ben educades” fa més de 30 anys que viuen a Catalunya.
Els pobles, les llengües i les cultures formen un conjunt assentat en un territori, aplicar aquesta norma de “bona educació” a qualsevol context lingüístic i territorial significa que, a l’Anglaterra, ser respectuós i considerat amb els anglesos seria parlar anglès, a Grècia, parlar grec, però a Catalunya, per a determinats castellanoparlants, és parlar en castellà, una manera d’evidenciar que Catalunya és una colònia de l’imperi castellà.
Si ens pleguem a les exigències de l’expressió “¡Por educación, háblame en castellano!”, i tenint en compte tant la situació actual com els antecedents històrics de repressió a que se’ns ha sotmès als parlants de català, ens veurem abocats a parlar en català portes endins i a reduir el català, la llengua de les Homilies d’Organyà, de Ramon Llull, d’Ausiàs March i de Joanot Martorell, a una llengua d’ús domèstic.
Personalment, fa temps, vaig decidir parlar català en tot moment i circumstància i et puc ben dir que d’aquestes persones que t’exigeixen “¡Por educación, háblame en castellano!” me n’he trobades ben poques.
El català s’ha de sentir i s’ha d’escoltar per ser percebut, i els parlants som els únics que podem fer-lo perceptible, audible i necessari. Parla català!
Sophia Blasco Castell
Receptes per Viure Bé!
Articles relacionats:
Tenim per costum …
¿Aquí habláis catalán? ¿Dónde?
Coach personal
Des de la Mediterrània 
En unes altres èpoques era habitual que si algú t’escoltava parlant en català et digués “hábleme en cristiano”. Sembla que no només no hem avançat gaire sinó que estem anant enrere en el temps.
Persistir és la clau!
Molt alliçonador l’article i molt interessant. Però ara i parlant en clau futurista, jo em pregunto: Si en el hipotètic cas d’assolir la independència (prou difícil amb les sangoneres que tenim per govern), què en serà del català i quina seria la mena de societat de la qual ens envoltaríem ??? Seríem una segona Andorra, on hom no sap si s’ha sortit o no de Catalunya?? Qui s’apunta a la resposta ???
Si manem a casa nostra, decidirem el futur; ara són altres qui decideixen.
Hi ha països de caracterìstiques semblants al nostre, amb una llengua pròpia i no es plantegen la possibilitat d’abandonar-la.
Portar 20 anys ací i exigir que parlem la seua llengua, quan ell no sap ni dir ‘bon dia’, no és precisament educació…
Això mateix!
Per educació hem de continuar parlant en català a casa nostra.
Cercant una altra cosa he arribat a aquest article.
Tot i que estic d’acord amb el fons de l’article, em sembla que és massa demagògic en la seva exposició.
És veritat que hi ha gent que diu “¡Por educación, háblame en castellano!”, totalment lamentable i errònia, però també és veritat que mai me l’han dit.
Cadascú és lliure de parlar en la llengua que vulgui, personalment crec que totes s’han de respectar. Però també a les persones.
Seguint el teu raonament pq no aprenem totes les que es parlen a la meva ciutat, o al país, o a l’Estat, o pq no!?, totes les del món! No és realista!
Gràcies a la història i als parlants, a Catalunya tenim la gran sort de que es parlin, a tota la població, dues llengües. Jo les considero totes dues patrimoni de Catalunya, o el castellà no en forma part?
Mai he entès que s’hagi de parlar de colonialisme ni res de semblant… no es pot viure amb normalitat? A la resta de l’Estat com a Catalunya es diuen massa bestieses!
No es poden comparar seriosament Grècia i el grec o Anglaterra amb l’anglès. Catalunya té vinculacions i forma part del mateix Estat, que fan que les seves llengües pròpies siguin el català i el castellà.
Pot ser és el meu origen, però no em sembla una falta de respecte parlar en Català, en absolut, però tampoc en Castellà!! Gràcies a l’inmersió lingüística estem parlant en aquest idioma, i no m’entenguis malament, jo vull que segueixi!! t’obra moltes portes, i no parlo laboralement, que tb, el fet de saber català!!
Arreveure!
A Catalunya no parlem 2 llengües, parlem més de 300 llengües a la web de la UB pots consultar quines són aquestes 300 llengües.
El doctor Juan Carlos Moreno Cabrera denuncia el Nacionalisme Lingüístic Espanyol i posa el seu objectiu d’eliminar les altres llengües pròpies dels pobles de la península al descobert.
Sophia, i quantes d’aquestes 300 llengües les parlem i escrivim bé ??? Navego bastant pels fòrums, i sento llàstima (fins i tot per mi mateix) de com de malament escrivim i parlem la nostra, la vernàcula, la llengua que dóna tot el sentit a la nostra forma de ser. Ara nois !!! La castellana, els que som catalans, l’escrivim de meravella. És patètic.
Per això ens cal defensar el català.
Sr. Quèquicom. Evidentment respecto totes les opinions expressades en el seu comentari. Algunes les comparteixo. Però vol que li digui una cosa ??. Miri, tinc 75 anys. 75 anys d’atacs frontals a la meva identitat, vaja al meu idioma el qual és alhora el meu ADN. Sóc i estimo i més a més n’estic orgullós del fet ser català. Miri al meu poble hi ha moltíssima gent immigrant arribada gairebé al mateix temps que jo vaig nèixer, però que mai s’han molestat en aprendre el català. I Vostè vol que jo a aquesta gent els parli en castellà ?? Home, de cap de les maneres. Si parlem, jo ho faig en català, i si m’entenen bé, però si no m’entenen, ho sento, jo i tant, no baixaré del burro. Però últimament la corda s’ha tensat de tal manera que, a ningú, me’ntenguin o no, que sent castellà-parlants jo els parli el seu idioma. Quan jo vaig a l’estranger, qui té el problema sóc jo si no parlo el seu idioma, no ells. El problema a Catalunya és un problema de fons. El problema rau en el fet de que moltíssims immigrants han vingut a un país, Catalunya, amb la convicció de que som nosaltres qui ha de baixar del burro, no ells. Vaja, que han vingut a un país colonitzat, malgrat que Vostè no ho entengui. És la seva opinió, no la meva. Evidentment, no tots són iguals. Tant de bo fossin com ara Vostè, que mereix tots els meus respectes, però ai las!!! gent com Vostè, són com l’agulla del paller. Aprofondim més: Quants catalans coneixem la nostra història catalana, almenys d’aquells que som fills de la guerra i la postguerra ?? Ben pocs i gosaria dir que no gaires d’aquells que són nascuts als anys 60 o 70. Per tant nosaltres, almenys jo, difícil és que poguem canviar la nostra forma de ser. Salutacions.
Mai ningú se m’ha adreçat així, mai, si que ho he utilitzat jo per justificar el adrecar-me jo a algú més gran (avi) que potser intueixo que tindrà certa dificultat per entendrem . Però mai cap castellanoparlant m’ha demanat que li parli en castellà per educació, ho han fet excusant -se de que no m’entenien gaire.
Te escribo en castellano no por educación, si no por la imposibilidad de, a día de hoy, hacerlo en catalán.
Puedes interpretar la frase del título como quieras, pero en una conversación en la que uno de los interlocutores no sabe hablar un idioma y el resto sabe el idioma materno del primero (o un tercer idioma común, como el inglés), es de buena educación intentar facilitar la comunicación, te pongas como te pongas.
A mí me gustaría, en un futuro próximo, irme a vivir a Barcelona y estoy aprendiendo catalán, porque me parece lo correcto (podría trabajar allí sin problemas en mi profesión con castellano+inglés), pero también me parece lo correcto que si no te entiendo, dándose la “casualidad” de que hablas castellano, cambiases a hablarme en ese idioma. Lo contrario sería totalmente absurdo…