Si ens passegem pel carrer del Notariat de Barcelona, podrem veure, a l’alçada del número 7, una placa que commemora que va ser quan hi vivia en Santiago Ramon y Cajal que aquest va realitzar els seus principals treballs sobre la neurona pels quals va ser guardonat el 1906 amb el premi Nobel de Medicina i Fisiologia, juntament amb l’italià Camillo Golgi, que havia ideat els mètodes de tinció que, perfeccionats per Cajal, van possibilitar a aquest darrer l’observació al microscopi del teixit nerviós per a la realització dels seus treballs.
Cajal, d’origen aragonès, es trasllada a Catalunya el 1887, amb motiu del seu nomenament com a catedràtic d’Histologia i Histoquímica Normals i d’Anatomia Patològica de la Universitat de Barcelona, procedent de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, on havia exercit com a titular de la càtedra d’Anatomia i on ja havia assajat per primer cop la tècnica de tinció de Golgi per observar el teixit nerviós.
L’any 1888 realitza tota una sèrie de descobriments relatius a les neurones i, sobretot a partir del Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya de 1889, celebrat a Berlin, rep el reconeixement internacional del món científic pels seus treballs.
Un dels descobriments cabdals de Cajal va ser que les neurones no tenien continuïtat unes amb les altres, com alguns científics com el mateix Golgi creien, sinó que estaven separades entre elles per un espai intercel·lular o sinapsi a través del qual es transmetien, d’una neurona a l’altra, els impulsos nerviosos.
El 1888 va publicar alguns dels seus descobriments a la “Gaceta Médica Catalana”. També començà a publicar pel seu compte una nova revista, “La Revista Trimestral de Histologia Normal y Patológica”, així com nombroses monografies i manuals.
Més tard, Cajal declararia que “Durante los primeros años pasados en la ciudad Condal aparecieron las más importantes de mis comunicaciones científicas”.
El 1892 es traslladà a Madrid per ocupar la càtedra d’Histologia i Histoquímica Normal i Anatomia Patològica de la Universitat Central de Madrid, ciutat on va morir el 1934.
Oriol López
Font: Pasejades per la Barcelona científica (2002), de Xavier Duran i Mercè Piqueras
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
En Ramón y Cajal va florir en una Espanya difícil i pobre, més pobre que ara, i així i tot va saber portar endavant una tasca investigadora de primer nivell mundial.
Sí, i, com deia a l’entrada, sembla que la seva estada a Catalunya li va donar, com ell mateix va reconèixer en diverses ocasions, l’impuls, el suport i els mitjans necessaris per poder tirar endavant el seu treball. Gràcies pel teu comentari, Tomàs.
En Ramon y Cajal també va publicar diversos articles a la revista “Gaseta Sanitària de Barcelona”, de l’àrea d’higiene de l’Ajuntament de la ciutat. Aquesta revista se segueix publicant com a “Gaceta Sanitaria” i és propietat de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS).
Gràcies, Esteve, per aquesta aportació i per comentar.