Les raons de la desobediència civil…

A causa d’una inoportuna lumbàlgia que em té mig paralitzat a casa, he aprofitat aquest matí de diumenge per a fer neteja i endreça de papers, i he trobat un interessant article a la revista OMNIUM, núm 21 -tardor 2012- del qual us en vull fer un extracte…

Els esdeveniments dels darrers mesos situen la desobediència civil en primer terme de l’actualitat del nostre país. Davant de conflictes socials i polítics, en els quals els canals legals poden demostrar-se insuficients, les accions de desobediència guanyen pes, des de l’oposició als peatges fins a la lluita per una fiscalitat pròpia. Davant d’això, també trobem un possible enduriment de la llei per fer front a aquests desafiaments. Però allò que ens interessa saber és per què proliferen i arrelen aquestes formes d’incidència política.

En els darrers mesos, l’agreujament de la crisi econòmica i la creixent percepció del conflicte nacional amb l’Estat espanyol han donat lloc a una sèrie de posicionaments de persones i col·lectius disposats a desobeir unes determinades lleis que consideren injustes. Ara bé, aquest desafiament no es fa mitjançant la violència, com en altres conjuntures històriques, sinó que es posa en pràctica una eina diferent: la desobediència civil.

L’escriptor i economista José Luís Sampedro va resumir en una màxima l’esperit de la desobediència civil: “S’han de respectar les lleis sempre que les lleis siguin respectables”.

La desobediència civil s’ha utilitzat en multiplicitat de situacions històriques, tant per oposar-se a règims autoritaris com en situacions més o menys garantistes, en estats democràtics. “Un acte de desobediència, contra el que a vegades se sol entendre, no impugna la democràcia. Al contrari: s’exerceix la desobediència en la mesura que es considera que és la darrera opció per defensar uns valors fonamentals que precisament es consideren vulnerats per una llei”. (Jordi Armadans)

Als Països Catalans trobem nombrosos exemples al llarg de la història. Una constant han estat els moviments de desobediència en oposició a la lesgislació impositiva i a la situació fiscal del país. Així, un dels esdeveniments clau en l’articulació política del catalanisme va ser el tancament de caixes de 1899; que potser hauríem de tornar a aplicar aviat en la situació actual d’asfixia financera de Catalunya.

Més recentment, i amb plena vigència, trobem l’objecció fiscal a la despesa militar, promoguda per entitats per la pau, o el moviment Diem Prou, que promou el pagament dels impostos a la Generalitat, i no a l’Agència Tributària espanyola, com a mesura de pressió cap a la plena independència fiscal de Catalunya. Al capdavall, un canvi en la consciència popular és el que pot acabar decantant una transformació polìtica.

Una repressió de l’Estat que es consideri desproporcionada o injusta pot desencadenar més solidaritat i més independentisme, i tenir l’efecte contrari en la població… (com està succeïnt ara mateix a Catalunya amb les reaccions viscerals del govern actual del PP).

Ja l’any 1985, Jürgen Habermas, va sortir en defensa de la desobediència com a acte legítim: “Tot Estat democràtic de dret que està segur de si mateix considera que la desobediència civil és un comportament normal de la seva cultura política, precisament perquè és necessària”. (el nostre estat, ni està segur d’ell mateix, ni té encara la més mínima cultura política…).

“L’Estat de dret que persegueix la desobediència civil com si fos un delicte comú incorre en el pendent relliscós d’un legalisme autoritari” (ho haurà llegit mai això la noia S.S. de Santamaria, els seus capos del PP, o la mateixa Camacho??).

 

Ara bé, i com a conclusió d’aquestes reflexions i veritats com temples, podem dir que al si del nostre poble cada vegada hi ha més gent disposada a fer una acte d’afirmació convençuda que, com deien els versos de Salvador Espriu:  

“Tenim la raó, contra bords i lladres, el meu poble i jo”

 * * *

Home, 76 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Les raons de la desobediència civil…
  1. Oriol López ha dit:

    En una autèntica democràcia, les lleis estan per canviar-les quan no s’ajusten als desitjos del poble.
    Espero que et recuperis aviat de la lumbàlgia. Cuida’t, Salvador.

  2. Un Ganxó ha dit:

    L’article em sembla excel·lent i més a més que és de caixò. Però aquest article aplicat a l’estatus actual i del dia d’avui, em fa sentir la impressió de sentir-me enganyat. M’explico; si com diu l’articulista podem trobar molts d’exemples al llarg de la història de Catalunya, on hagués pogut estar possible la desobediència civil, com és que els governs que hem tingut a Catalunya, hagin permès totes les vexacions que hem hagut de patir de la mà dels espanyols ??. Com és que aquell govern que va tenir més de 23 anys de majories absolutes, va permetre la nostra degradació com a poble, permetre aigualir el nostre idioma en quasi un nou dialecte el cataespanyol i la invasió de moltes altres competències ??. I com és que aquell govern del Sr. Mas, ha fet pactes antinatura amb els enemics de Catalunya i ara s’apunta a pujar a la tartana de la independència encara que ni pronunciï aquest nom ??. Perquè ha aguantat aquests dos últims anys amb una asfíxia econòmica, quasi com si del garrot-vil es tractés, que ha afectat única i exclussivament als més febles en benefici dels rics ??. Si la nostra desobediència civil pot ser legal, per què no era d’aplicació temps enrere ??. Han hagut d’esperar que el poble finalment digués prou!!. Que maco que és tot això. I ara, aquells que ja estaven bé amb amb l’opressió, passen a ser els herois de la pel·lícula. Senzillament paradoxal.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: