Corrandes d’exili

Acabada la Guerra Civil espanyola que seguí al cop d’estat militar del general Franco del 1936 i havent triomfat els colpistes, molta gent hagué de marxar per escapar a la repressió franquista. En Pere Quart (Joan Oliver, 1899-1986) ens narra aquesta sortida cap a l’exili al poema Corrandes d’exili:

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res…
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna , que l’esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart

Podeu escoltar-lo, recitat pel propi Joan Oliver, al I Festival de Poesia Catalana del Price (1970) en el vídeo següent:

Les versions musicades més conegudes que se n’han fet són la d’en Lluís Llach i la de l’Ovidi Montllor.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Corrandes d’exili
  1. Maria Boix ha dit:

    Gràcies, Oriol per continuar recordant-nos tot el patiment i sacrificis que varen patir molts catalans. Són coses que hauríem de tenir molt presents.

    He començat llegint el poema i l’he acabat cantant la versió d’en Lluís Llach. Bona feina la que varen fer els cantants de l’època posant música als poemes.

    • Oriol López ha dit:

      Sí, efectivament, els artistes compromesos han fet i fan una bona feina. Per mi, sense el compromís de l’artista, l’art esdevé forma sense fons.

      • Maria Boix ha dit:

        Si et sóc sincera, la poesia, com a tal em costa molt, no m’atrau, en canvi, hi ha moltes cançons que sí que m’agraden i són poemes. Deu ser que amb música m’entra millor perquè moltes me les sé de memòria.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: