El fenici va ser un poble de l’antigor que es va establir cap al tercer mil·lenni abans de Crist en una regió que corresponia a territoris que actualment formen part dels estats del Líban, Síria, Palestina i Israel. Van tenir el seu substrat en la civilització cananea (palestina). Cap al 1200 aC, les invasions dels anomenats “pobles de la mar” van afegir el seu pòsit ètnic i cultural a aquest substrat.
Van ser un poble clarament orientat a la navegació i al comerç, transportant productes i idees amunt i avall de la Mediterrània, i encara molt més enllà. Per a facilitar aquesta navegació i aquest comerç, van establir diversos enclavaments, com Cartago (a Tunísia), Gades (l’actual Cadis), Panorma (l’actual Palerm), etc. Hi ha fins i tot constància d’un viatge en el qual van navegar per les costes orientals d’Àfrica, van doblar el cap de Bona Esperança, van navegar per l’Atlàntic, i van tornar finalment a la Mediterrània.
L’alfabet fenici és a l’origen dels alfabets ibers i grec i, per tant, també del nostre.
Oriol López
Font: Els fenicis, grans marins de l’antiguitat, de Mhamed Fantar, número 68 d’El Correu de la Unesco (1984).