Independència o mort

Aquest és un crit de guerra que cada dia veig pintat en un mur prop de la carretera, i que sempre m’ha semblat fora de lloc. L’eslògan fa referència a l’actitud revolucionària del qui està disposat a morir per aconseguir els objectius de la revolució, i és en aquest sentit de proclama que em sembla fora de lloc. Ara bé, en el nostre cas, el mateix crit no és res més que la disjuntiva en què ens trobem, que ens ofereix Espanya. Hi ha un Govern espanyol que té l’objectiu clar i ferm d’aniquilar-nos; no és que es desdigui del tot d’aniquilar-nos físicament, però de moment ja es conformaria amb el genocidi cultural.

El Partit Popular, el de la senyora Camacho, fa temps que treballa decididament, invertint-hi els diners que faci falta, per eliminar la llengua catalana d’arreu de l’Estat espanyol. A la Franja, no tenen per què respectar els drets lingüístics de ningú, senzillament perquè han decidit que el català no existeix; al País Valencià incompleixen impunement l’Estatut, i ja han aconseguit que el català sigui residual, almenys a les grans ciutats, igual que a les Illes, i només a Catalunya el procés d’eliminació de la llengua catalana el tenen una mica més endarrerit perquè el nacionalisme espanyol que representen el PP i C’s és, de moment, minoritari. Per això, la senyora Camacho ha de recórrer als seus companys de partit i als seus amics de la magistratura perquè l’ajudin a fer la feina que el PP de Catalunya no pot fer democràticament. Per això, el Ministre Wert, lleial al franquisme, vol tornar a la situació d’aleshores relegant el català de les aules. I no cal que la societat, els partits catalans, els sindicats, els docents, les associacions de pares, s’exclamin dient que defensen el sistema educatiu català perquè és el que ha donat bons resultats, el que garanteix el correcte coneixement de les dues llengües, el que facilita la integració i el que genera menys problemes; perquè precisament aquests són els arguments del PP per voler eliminar el sistema educatiu català.

Durant la campanya electoral, potser hem incidit molt en la viabilitat d’un Estat català, en la millora econòmica que representaria per als ciutadans de Catalunya, en matèria de pensions, d’infraestructures, de serveis, de reactivació econòmica. Però potser hem deixat una mica de banda aquesta altra qüestió: continuar dins d’Espanya és acceptar una condemna a mort de la llengua i de la cultura catalana. D’aquí que la frase Independència o mort tingui avui més sentit que mai.

Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com.es/

Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Independència o mort
  1. Un ganxó ha dit:

    Si els votants del feixisme = PP (que no és més que això en estat pur i dur) fossin un xic intel·ligents, s’adonarien que donant suport a aquests impresentables, també assumeixen ells mateixos les conseqüències de les retallades: Ensenyament, sanitat i els temes socials. Perquè no hem d’oblidar que ells pel sol fet de viure a Catalunya, paguen més del què pagarien si se’n tornessin allà de on van venir. Per tant i per-ho curt: Votar PP és sinònim de coeficient intel·lectual sota mínims, i que només es refien d’allò que els diguin que han de fer, per manca absoluta de criteri. Posem un exemple: Si hipotèticament donéssim per mort el tema català: NO INDEPENDÈNCIA, NO CATALANISME i NO IDIOMA CATALÀ, se’ls acabarien per això les immorals retallades ??. Vivim en un país on per més que ens vulguin fer creure el contrari, no podem deixar d’admétre que Europa comença al nord dels Pirineus.

  2. Oriol López ha dit:

    La disjuntiva és aquesta, o assolim la independència o l’estat espanyol acabarà anihilant-nos. I si no ho han aconseguit encara no és per manca de voluntat ni de mitjans que hi han posat i que hi continuen posant.

  3. Amb una diferència, Ganxó, que el nacionalisme espanyol és molt més radical que el català. Aquí, valorem fins on podem arribar en les nostres reivindicacions per tal que no perjudiqui els nostres interessos econòmics, el calaix que dirien els botiguers. En canvi el nacionalisme espanyol està del tot disposat a perjudicar-se ell mateix per tal de castigar Catalunya.
    És el cas del corredor mediterrani, que per a qualsevol espanyol hauria de ser una prioritat.
    O és el cas de la Camacho que intercedeix a Madfid per tal que el Govern espanyol no pagui els deutes amb Catalunya, no compleixi el que diu l’Estatut pel que fa a inversions, o no executi les inversions pressupostades, i més veladament també donen suport al boicot a les empreses catalanes, encara que saben que moltes són propietat o dirigides per militants seus. El seu deure patriòtic els ho exigeix.

    • Un ganxò ha dit:

      Bé, em penso que més o menys, si bé en paraules diferents, estem dient el mateix. Tal com dieu, (sic) “el nacionalisme espanyol és més radical que el català….” Just el què jo dic: Que aquells d’aquesta espècie que viuen a Catalunya, per tal de fer-nos mal, se’n fan ells mateixos, degut al seu radicalisme. I aquí es fa evident que els peperos com els sociates, no cerquen el benestar del poble, sinó que actúen moguts per un partidisme immoral. Jo no critico les altres idees polítiques. Aquestes han d’existir per tal que un país funcioni com cal, però d’aquí a que perjudiquin els interessos dels seus ineptes i analfabets votants (ho sento, però jo no tinc cap altra adjectiu per a definir-lo), hi va un camí molt llarg. O sinó, preguntem-los a qualsevol dels votants dels dos grans partits, un per un, què triarien: Cobrar una pensió més alta vivint en una Catalunya independent, o córrer el risc de que et retallin la que cobres, votant sociates i peperos..

  4. ramonpitroig ha dit:

    Com que no tenen cap més argument que la força bruta han corregut a moure aquesta tecla i a ficar la por al cos de la gent. Una lliçó que tenen ben apresa…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: