Tu també hi aniràs. No sents el ritme
acompassat, de passos que s’acosten?
Mira, ja són aquí. No veus els rostres
que s’han tancat, servant una mirada
que els acompanyarà dies i dies?
Has de marxar. Tota la teva força
tan jove, tan viril, has d’enfrontar-la
contra la mort que volta seva presa.
Contra l’inconegut… qui sap que guarda
per aquest cos tan bell que jo estimava…
Tu també partiràs, i aquell i l’altre,
tots partireu, i ens deixareu tan soles!
Soles amb els infants cridant llur pare
que ja no pot donar-los cap resposta.
Soles a prop dels vells que no comprenen
perquè marxen els fills, perquè no tornen.
Soles amb els ferits plorant llurs cossos
que no seran mai més allò que foren.
Soles amb el dolor, la fam, la vida…
Tots marxareu, i restarem tan soles!
Autora: Rosa Leveroni
En el poema anterior, Tu també hi aniràs. No sents el ritme… (1937), Rosa Leveroni i Valls (1910-1985) ens parlava de la incorporació a files dels homes per defensar el govern de la república, escollit democràticament, de l’atac dels feixistes, amb el cop d’estat militar del 1936, protagonitzat pel general Franco i que va donar inici a la guerra civil espanyola (1936-1939), i de la situació en que quedaven les dones, els nens, els vells i els ferits, a la rereguarda.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
No hem de menystenir les dones que varen patir la guerra. Elles no varen lluitar al front, però varen estar en un altre front i, potser més dur i dolorós, allunyades del seu estimat, al càrrec de fills, avis i ferits, fent mans i mànigues per tirar endavant, moltes, a sobre, varen ésser violades pels soldats enemics i varen haver de veure com violaven les seves filles.
Efectivament, Maria, hi van fer un paper exemplar, fins i tot heroic. I algunes van anar també al front, com a milicianes i com a part dels contingents sanitaris. A la rereguarda, van substituir els homes que s’havien anat al front en gairebé totes les tasques.
Tens raó, les que varen fer d’infermeres, també deurien patir molt, sense recursos i en penoses condicions de treball. Hi va haver moltes heroïnes sense el reconeixement merescut.