A la Introducció a la literatura catalana, coordinada pel professor Isidor Marí Mayans, publicada per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) com a part del material dels estudis d’Humanitats, en el capítol dedicat a la Literatura catalana medieval, realitzat per Josep E. Rubio Albarracín, podem llegir-hi:
Catalunya va mantenir durant el segle XII forts lligams polítics amb Occitània, territori format per entitats independents governades per senyors feudals vassalls del rei d’Aragó. Hi havia, doncs, una projecció catalana cap al nord dels Pirineus, cosa que afavoria els intercanvis culturals catalanooccitans.
Així doncs, al segle XII els Pirineus no suposaven cap barrera ni política ni cultural entre Catalunya i Occitània; ans al contrari, eren l’eix al voltant del qual s’articulaven unes estretes relacions mútues. Però el somni català d’un estat transpirenenc s’esvaí finalment a l’inici del segle XIII: el papat, amb l’ajut del rei de França, que volia estendre els seus dominis cap al Migdia, organitzà una creuada contra els heretges càtars arrelats a Occitània.
El rei català Pere el Catòlic va anar amb les seves tropes a defensar els seus vassalls acusats d’heretgia.
Continua Josep E. Rubio dient:
El resultat en fou la pèrdua de la independència política dels territoris occitans i la finalització de la influència catalana més enllà dels Pirineus.
El punt àlgid de la desfeta política occitana el marca la batalla de Muret (1213), en la qual va morir el rei Pere el Catòlic. A partir d’aquesta data, Catalunya girà l’esquena als Pirineus, i la cultura occitana començà la seva davallada. Amb tot, els trobadors que fugiren cap a Catalunya i al nord d’Itàlia després de la desfeta portaren amb ells el germen d’una continuïtat de les formes poètiques provençals, que així, com ja hem dit, dominaren el panorama de la nostra lírica fins l’adveniment d’Ausiàs Marc.
Us recomano aquesta Introducció a la literatura catalana, pel treball que fa d’ubicar les obres en el seu context històric i sociocultural. Per a més informació sobre l’heretgia càtara, us recomano llegir Els càtars, l’Església de Déu o dels Bons Homes i les Bones Dones.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 