El teu Crist és jueu
El teu cotxe és japonès
La teva pizza és italiana
La teva democràcia és grega
El teu cafè és brasiler
Les teves vacances són marroquines
La teva numeració és aràbiga
Les teves lletres són llatines …
I goses dir
que el teu veí és estranger?
Font: Campanya del govern alemany contra el racisme
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Company Oriol, has encetat un tema molt feixuc. I no seré jo qui engegui el primer comentari, perquè quan alguna vegada ho he intentat fer, n’he sortit escaldat. Tu pots esmentar el què vulguis amb allò del Déu, de la pizza, del cafè, etc., però jo no representa la realitat que s’està vivint. Tot això, Oriol, ho dic amb tota cordialitat.
Gràcies pel teu comentari, Ganxò.
A Alemanya han tornat a veure les orelles del lloc del racisme, com està passant a Grècia.
Sí, ha passat el temps suficient per a que la desmemòria del que va ser el nazisme es fes notar.
Certament, sembla que a certes persones només els agradi gaudir de certs aspectes dels altres, de cert menjar, música i plaers…. A tot això que ens agrada ho denominem cultura, a tota la resta: immigrants, ghettos, no adaptació, etc. Sempre he cregut que tots som en major o menor mesura som immigrants en una part de nosaltres. Bé sigui en el nostre passat, present o futur, ens hem hagut o volgut moure.
Cert, les persones i tots els animals ens distingim de les plantes per la nostra possibilitat i tendència a moure’ns; migrar és consubstancial a la nostra essència; les restriccions i dificultats que s’imposen a la lliure circulació de les persones, no. Gràcies per la teva aportació i per comentar, Joan Marc.