El meu amic del nitrogen

L’última vegada que vaig canviar els pneumàtics del cotxe en un d’aquests tallers ràpids tant de moda darrerament, em volien cobrar un plus per inflar-me’ls, els pneumàtics, amb nitrogen en lloc d’aire. L’argument era que el nitrogen pesa menys que l’aire, que és més estable tèrmicament i que tots els automòbils de competició l’usen com una eina per millorar el rendiment extrem dels seus vehicles.

Al comercial que em va proposar aquesta millora addicional, li vaig que no em dedicava pas a la competició automobilística extrema, que els Mossos d’esquadra tampoc no em deixen que m’hi dediqui, que si el nitrogen era més estable que l’aire normal me la suava bastant, que a més, l’aire atmosfèric amb el qual he inflat tota la vida els pneumàtics està format en un 78,84% de nitrogen i per tant no me’ls inflaria (els pneumàtics) de car nitrogen inútil.

Per la cara que va posar vaig deduir que no entenia el que li explicava, per això li vaig afegir que el nitrogen és l’element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u, que en condicions normals el nitrogen elemental és un gas diatòmic incolor, inodor, insípid i majoritàriament inert, que constitueix l’esmentat volum de l’atmosfera terrestre, i que va ser descobert per Daniel Rutherford, un metge escocès, l’any 1772.

Com que els meus arguments seguien sense convèncer-la vaig desistir de demostrar-li el pocs grams de pes que rebaixaria del pneumàtic si l’inflés amb nitrogen en lloc d’aire. Impertorbable tot i l’aclaparador pes de la ciència, em va cobrar una altra feina addicional per alinear les rodes, equilibrar-les, mirar la resistència dielèctrica del líquid de fre (recomanar-me’n un canvi) i posar-me una penalització per dur el cabell mal arreglat i la barba feréstega com un metec nitrogenat.

Uns dies més tard, vaig acompanyar la meva dona a CAP de Ripoll per assistir a una curiosa experiència criogènica. S’havia de treure una d’aquelles pigues que tan malament pensen les femelles que els queden. El nostre metge de capçalera ens havia promès un mètode eficaç, simple i no quirúrgic. A la meva dona l’horroritzen les operacions, els metges i tot allò que fa olor de formol i desinfectant hospitalari i em va demanar el meu suport físic, cosa a la qual, cavallerosament, hi vaig accedir.

El nostre metge, en Jaume, ens va rebre amb un somrís amenaçador i un termo llis i metàl·lic on vaig pensar que hi duia el cafè per suportar les llargues guàrdies dels hiverns freds, tristos i solitaris al CAP de Ripoll.

Com que la meva dona seguia sense veure clar on aniria a parar tot allò, en Jaume va obrir el termo com si obrís un tresor i ens va mostrar l’immaculat líquid. Ell sabia que el punt de fusió del nitrogen és de 210,01 graus sota zero i ens va mostrar la transparència pura, propera al zero absolut, adormida dins el fals termo de cafè i, en un tres i no res, ja em tenia assegut a mi en una cadira nitrogenant-me pigues i berrugues amb un somrís de satisfacció en pura demostració d’habilitat i ganes.

El precís raig de nitrogen glaçat occint cèl·lules dèrmiques, d’alguna manera, em va agradar tant que la meva dona va cedir i es va deixar nitrogenar també. Fa pocs dies, en Jaume també ha nitrogenat al meu fill amb el seu precís bisturí kelvinià. No hi ha piga, berruga o irregularitat dèrmica que si li resisteixi.

He de mirar de convèncer a en Jaume que visiti al meu proveïdor de pneumàtics i els faci una demostració del millor us terapèutic del nitrogen, però l’he d’advertir que com que segurament no entendran res, provi de reproduir la demostració clàssica de l’Institut Internacional del Fred Brusel·les, on gelen plàtans tropicals i ratolins vius en nitrogen líquid per després esmicolar-los en mil espurnes amb un sec i precís cop de martell al clatell.

Tinc l’esperança que potser llavors no insistirien tant a inflar amb nitrogen els pneumàtics i els collons dels clients.

Que els Déus de l’aire ens siguin propicis!

blogger des de petit però ho vaig descobrir de gran

Tagged with: ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia, Cultura i Societat
4 comments on “El meu amic del nitrogen
  1. yeagov ha dit:

    Sabia que els cotxes de competició inflaven els pneumàtics amb hidrògen però trobo absurd que en un turisme normal ho facin. No li veig cap avantatge en l’ús diari d’un vehicle.

  2. Oriol López ha dit:

    Són capaços d’intentar vendre’ns qualsevol cosa i, si no estem molt a l’aguait, acabem picant. Per sort, a tu, amb el tema del nitrogen, no et van poder enredar!

    • Joaquim Agusti Coderch ha dit:

      Començaré dient que no sóc ni químic ni professional en la materia, però voldria pensar que algun sentit podria tenir el fet d’utilitzar aquesta tecnologia. Tu mateix reconeixes que el aire apart del nitrogen està compost per altres elements, entre ells l’oxigen. Tindria sentit que el fet de eliminar la resta de components ens reportaria més seguretat? Sembla que si millora el comportament dels pneumàtics sent més estables a les condicions externes extremes. El fet de contenir oxigen i crec que hidrogen en el aire convencional podria fer – los més inestables? Com és comporta un neumàtic inflat amb un o altre en cas de una escalfor exterior exagerada? En els recents incendis de l’autopista a Califòrnia els cotxes i camions començaven a cremar principalment per els pneumàtics, podries si et plau explicar si tot això podria afectar? Gràcies per Endevant.

      • jordicaballeria ha dit:

        Hola Joaquim, crec que, racionalment, no és definitori, decisiu ni concloent cap argument a favor de l’ús del nitrogen en els pneumàtics d’un turisme estàndard com ara pot ser el teu o el meu. Si busques una mica per internet trobaràs arguments tant a favor com en contra de l’ús del nitrogen en pneumàtics convencionals, tanmateix crec que la balança sempre acaba decantant-se cap a la banda del no cal. Insisteixo en què no és una estadística amb tots els ets i uts, sí en canvi és una percepció, molt personal, i que les meves percepcions són totalment irrellevants per la humanitat en general.

        Si fas la recerca a Google, trobaràs articles que diuen que en tal o qual equip de competició usen nitrogen, aire deshumidificat o alguna altra mescla de gasos, nobles o innobles, per millorar el rendiment en condicions extremes dels seus vehicles, però desconec la certesa d’aquestes afirmacions i mai no he fet cap prova de camp exhaustiva de l’ús d’aquest gas en cap dels vehicles que al llarg de la meva vida han passat per les meves mans. Seguint la línia d’arguments d’aquesta curiosa gent del món de la competició, crec que per a ells sí que deu ser important una millora per insignificant que pugui semblar a ulls dels humans normals i que no dubtaran a usar qualsevol collonada que els ajudi a esgarrapar segons al rellotge, objectiu prioritari.

        Al meu entendre, no hi ha massa diferència en usar (o no) un gas, el nitrogen, o una mescla de gasos, l’aire comú, en què un 78% aproximadament ja és nitrogen. Possiblement l’única diferència sigui per a la butxaca del taller o estació de servei en què s’ofereix aquest servei.

        A més, si tenim en compte que la major part de conductors descuida l’estat del seu vehicle, frens, suspensions, que no fa les revisions periòdiques bàsiques de la mecànica de l’automòbil i, sobretot, que els importa un rave el control de la pressió i estat de la banda de rodolament dels seus pneumàtics i que aquest fet sí que és molt més important que si estan inflats amb nitrogen pur o amb aire arribo solet a la conclusió que intenten fer-nos entrar el clau per la cabota tots aquests que pretenem que ens inflem els pneumàtics amb nitrogen.

        Joaquim, no deixis que te’ls inflin, ni amb nitrogen.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: