La postura agnòstica del filòsof grec Protàgores (486 aC-411aC), expressada en el seu llibre Sobre els déus amb la coneguda frase: “Sobre els déus, jo no puc dir si existeixen o no, ni tampoc quina pugui ésser la seva forma, car hi ha molts impediments per a poder-ho saber amb seguretat: l’obscuritat de l’assumpte i la brevetat de la vida humana”, li va valer la còlera de les autoritats, que van decretar que es cremessin públicament tots els seus llibres per tal d’evitar que el seu dubte sobre la religió oficial es divulgués. Citant aquest fet, diu al respecte Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) en el seu llibre “Historia y comunicación social” (1980): “Quemar todos los escritos de Protágoras significa aniquilar prácticamente la comunicación de sus ideas. Era muy fácil poder localizar todas las copias y destruirlas y aunque alguna haya sobrevivido, la intencionalidad del poder era diàfana. Protágoras había atacado uno de los pilares doctrinales del orden establecido y la respuesta había sido contundente, como lo sería cada vez que la crítica afectara a algo consustancial con la naturaleza social, política o económica del poder y con las razones del Estado hacia el exterior.”
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Quina fixació al llarg de la història per cremar o destruir el que no interessava…
Sí, el poder no té gaires manies a l’hora de destruir allò que li fa nosa. Gràcies pel teu comentari, Maria
El poder sempre es fonamenta en una mentida substancial: el ser immutable, el ser de Parmènides. Tot és sòlid, acabat, definit, determinat; per tant no hi ha res a canviar sinó que cal acatar l’autoritat que ens diu com són definitivament les coses. Hi ha déu i sobretot uns representants seus i això és definitiu. I històricament Parmènides ha anat guanyant la batalla sobre Heràclit per qui tot és fluit, tot passa com l’aigua pel riu, i el riu mai no és el mateix riu… No hi ha un ser absolut i definitiu, només hi ha ents en perpètua construcció i transformació. I aquí sí que hi ha lloc per a l’home creador, inventor d’ell mateix i del món.
Estem tocant temes nuclears, meditem-ho en silenci.
Molt interessant aquesta reflexió, Ramon. Gràcies per la teva aportació i per comentar.