PP: enganys, fraus i, a més, escarni

Una de les característiques del Govern del Partit Popular és el desgovern i el caos absolut, basat sempre en l’engany i la mentida. Impotent per a fer front a l’actual situació, cada nova mesura corregeix l’anterior, encara sigui presa amb pocs mesos de diferència. Deliberadament van presentar uns números falsos a l’hora d’elaborar el pressupost del 2013, amb un error en el càlcul de la caiguda del PIB del 300%; van mentir a l’hora de presentar el dèficit dels comptes públics que ha aconseguit posar-se al capdavant dels països europeus, del 10’6% el 2012, per damunt de Grècia o de Portugal; i han d’anar mentint per justificar cada nova mesura que ens allunya cada vegada més de la sortida de la crisi.

És cert que, com que totes les mesures del Govern espanyol van orientades a protegir els seus interessos particulars i els dels grans poders econòmics (bé han de guanyar-se un lloc de privilegi en els consells d’administració de les grans empreses quan es retirin del Govern), reben constantment els elogis del FMI, del BCE i de la Unió europea, alhora que aquestes mateixes institucions els recorden que per més que facin tots els esforços resulten insuficients, i els impulsen a fer-ne de nous. Almenys, mentre no hi hagi una revolta social suficient com per a aturar aquestes demencials polítiques. Tot just la reforma del mercat laboral ha començat a donar els fruits esperats en forma d’un increment incessant de l’atur que ja en proposen una de nova per aprofundir en la mateixa línia; encara no s’ha posat en marxa la reforma de les pensions que ja n’anuncien una altra, més hostil i més restrictiva per al conjunt de la població; tot i que renuncien a rebaixar les xifres d’atur i admeten que seguirà incrementant-se, en cap cas renuncien a la seva estratègia suïcida basada en l’empobriment general de la població i la conseqüent aturada de la capacitat productiva del país, que genera més dèficit i més deute públic.

Però hi ha una altra característica d’aquestes polítiques del Partit Popular especialment sagnant: és la del cinisme, la burla i l’escarni al conjunt de la ciutadania, víctima de les seves insensates mesures. No en tenen prou amb el saqueig de les arques públiques que fins ara es repartien, entre altres formes, a través dels anomenats sobres Bàrcenas; no tenen cap escrúpol ni decència a l’hora d’exhibir la seva capacitat depredadora quan és hora de posar la mà a la caixa. Només una dada com a exemple: Els 15 membres del consell d’administració de la Sareb (el banc dolent, que amb els diners dels contribuents gestionarà els actius tòxics de la banca espanyola) només en el primer mes de funcionament ja s’han repartit 142.917 euros, amb una mensualitat per a la seva Presidenta, Belen Romana, de 32.916 euros. Ningú aturarà aquesta banda de delinqüents?

Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com.es/

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: