El darrer home que parlava lapao

lapaoEn el millor dels seus somnis, quan la nit era la seva millor aliada, el nostre protagonista es va despertar de sobte. Una fiblada que va començar al seu cervell va acabar per esclatar-li a la llengua. Amb la boca seca i un regiment de cavalleria al seu cor, va decidir obrir el llum de la tauleta i aixecar-se en direcció al lavabo. Un cop davant del mirall es va sentir estrany, diferent, com si en un no res la llum d’una nova habilitat s’obrís pas a la seva ment. Unes dècimes de segon després es va adonar del que realment estava experimentant. Va recordar al simi de 2001 que llença l’os cap al cel, quan descobreix les possibilitats que li ofereix aquell nou coneixement, i va exclamar amb joia: SÉ PARLAR EN LAPAO!

No cal dir que ja no va poder recuperar la carícia de Morfeo. Cinc minuts abans de que sonés el despertador, el va apagar i va encendre la ràdio de la tauleta.

  • Collons! ,- va deixar anar -. Parlen en lapao!

Va encendre la televisió i es va adonar que també feien servir el lapao. Va veure llibres escrits en lapao, diaris en lapao… Inclús en el seu mòbil tenia missatges en lapao. Tanmateix, un pressentiment li va enfosquir el rostre.

  • No trobo diccionaris en lapao, ni llibres de gramàtica.

Llavors va pensar que estava dins d’un somni; potser el somni d’una altra persona, d’algú que s’havia inventat una llengua per caprici. La idea, no obstant, era realment absurda. Les llengües no s’inventen perquè sí, per decret. Els idiomes necessiten molt temps per aconseguir aquest estatus.

Quan va arribar a la feina tenia por de fer el ridícul. Volia explicar a tothom el seu secret però no semblava molt normal parlar una llengua que ningú coneixia. Va decidir que no parlaria amb ningú aquell matí. No assistiria a cap reunió, no comentaria el partit de futbol del dia anterior amb els companys, no respondria a les preguntes del seu cap… Evidentment, la seva jornada laboral es va complicar de mica en mica. El segon dia tot va empitjorar… i el tercer… Al quart va haver d’anar al psicòleg. Ell li va cobrar 60 euros després d’haver estat fent sudokus mentre el nostre protagonista plorava desconsoladament.

Al sortir de la consulta de Mr. Sudoku va fer un intent d’aproximació amb la societat. Es va creuar amb un ciutadà xinés i li va dir:

  • Vostè sap el que és el lapao?
  • ¿Lapao? Es cuando te coltas el pelo al celo, ¿no?

CONTINUARÀ…

@alexsocietat

http://societatanonima.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “El darrer home que parlava lapao
  1. Oriol López ha dit:

    Sí, els fa urticària dir-ne català…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: